Esta escrita la nostra forma de ser?
Creieu que tot això és cosa de gens? jo crec que més és cosa d'educació, que encara que creiem que no ho faríem, se'ns queda de petits, i després nosaltres ho fem.
12 Comentaris | 0 Retroenllaços
Ja n'hi ha prou!!
Si sera per...
Canvi d'imatge
Situació ficticia
Evolució
<< >>
Doncs explica-ho al govern anglès (? / no sé si era l'anglès...) perquè vol deixar als fills de delinqüents al reformatori, ja que s'ha provat que qüasi el 50% acaben seguint les petjades dels seus pares...
És per plorar!
Ja sé que queda molt malament, però no puc citar la font, crec que era a un article d'opinió del suplement de La Vanguardia de fa dues setmanes...
Publicat per Dora — 04 Oct 2004, 20:27
Per pasos, joanet: noiet, no soc pas de mataró, de fet diria que no conec ningu d'alla. Al tindre un català tan fluix, se m'enganxen les expresions de diversos pobles.
Dora, com explicava jo crec que és per educació i no pas per gens, però la idea de separar un fill dels seus pares (a no ser que els pares reneguin d'ell), no la trovo gens bona, hi hauria d'haver alguna solució intermitja, on els reformats fossin els pares, i més si el fill és petit.
Publicat per Ignasi — 04 Oct 2004, 21:17
El que volia fer notar jo, és que aquest govern (sigui el que sigui) simula el mateix que en la ficció Minority Report... És a dir. tu ets culpable (perquè un reformatori és una presó per menors) abans de cometre el crim.
Crec que és vergonyós, i que el camí no es tancar als possibles delinqüents. com en qüasio tot en aquesta vida, el camí es l'educació...
Tot i això, no oblidem que l'educació la defineix els governs i que una generació és el que el govern de torn li interressa... No deixa de ser una altra eina de manipulació.
Publicat per Dora — 04 Oct 2004, 21:49
Aviam, jo suposo que encara que no ens agradi reconeixe-ho, és normal que a la llarga acabem fent algunes coses com els pares, perquè inevitablement, ho has vist a casa durant molts anys.
I això que diu la Dora de deixar els nens de delinqüents al reformatori, és una salvatjada, perquè els pobres no tenen la culpa del que han fet els pares. Si que l'educació que has rebut i la manera que són els teus pares et pot influir molt en la teva forma de ser, però això no vol dir que tots hagin de ser delinqüents quan siguin grans. Si el fet que els teus pares siguin delinqüents o no hagués d'influir sempre, no s'entendria que algú que ha tingut uns bons pares després de gran es torni un assassí ( i mira que hi ha casos...).
Ah, i jo també tinc la mania de dir "te mare, me mare, te casa...", etc, etc :D
Publicat per sandra — 04 Oct 2004, 22:05
No tenc coneixements científics però estic convençut que els gens hi juguen un paper molt important. I el temor que tens és ben cert. A mi m'ha passat. I estic repetint allò que no m'agradava dels meus pares.
Canvio de tema. A tu t'agrada la música no? Per què no me dius quins són els teus àlbums catalans preferits?
Publicat per tagomago — 04 Oct 2004, 23:27
Sembla prou evident que la conducta té uns components culturals importants, com també ho sembla que actituds, hàbits i comportaments s'han adquirit i interioritzat abans de l'adolescència.
Possiblement molts de nosaltres ja tenim poca cosa a fer i no és tan dolent, però tinc l'esperança que amb el ritme de vida actual (guarderia des de molt petits, escola, televisió, internet, activitats fora de casa, etc.) d'aquí uns anys els referents ja no siguin els pares. Encara més, és possible que les noves generacions ja no sàpiguen qui són els seus pares. Ni falta que farà, estarem singularment globalitzats.
Publicat per Martí — 05 Oct 2004, 00:50
Dora, bé, jo quan parlava de la educació em referia a la que ve donada pels pares, pero si, també la de l'escola (influenciada pel govern) influeix.
Sandra, la Dora explicava un fet que li sembla que era del govern anglès, no algo en lo que ella hi cregues. O això em sembla.
Tagomago, a veure, els meus coneixements de biologia, son infims, així que no se si els gens influeixen o no, pero potser si que tenen predisposició a que la forma d'actuar dels familiars sens quedi com se'ls va quedar a ells.
Pel que fa això de la música, si, m'agrada molt, pero com es pot veure en el blog, no precisament els grups catalans :( (ni els espanyols), com a molt d'aqui m'agraden grups com: wagon cookin' , marlango, o la cantant nawja nimri (q no se si és d'aqui). Si has escoltat mai cap d'aquests veuras queno canten en català.
Publicat per Ignasi — 05 Oct 2004, 08:23
Martí, no se si influenciara tant el fet de que els fills vagin a la guarderia, l'escola, com perquè els pares ja no siguin el punt de referencia. Jo soc dels que pensa que els pares son qui han de controlar el que els seus fills veuen a la tv, internet o juguen. Això, no és feina del govern.
Publicat per Ignasi — 05 Oct 2004, 08:23
Si,si, ja vaig entendre que l'opinió del tema dels reformatoris no era de la Dora, ja sé que ella només va comentar que ho havia llegit. A més, Ignasi, estic segura que algú que comenta el teu blog, no té aquestes idees tan horribles!!
I Martí, jo preferiria que si algun dia tinc fills, el seu punt de referència a nivell d'educació no sigui la tele.... Perquè cada dia hi ha menys cultura allà!! :D
Ignasi, a mi també m'agrada Nawja Nimri ( influències del meu germà...jeje).
Publicat per sandra — 05 Oct 2004, 10:33
Com ja he comentat altres cops en aquest blog, el teu germà em va instruir en la música que escolto ara, clar que jo ara també en busco de coses noves :P.
Per això que dius de la gent que escriu al meu blog, doncs si que diria que tothom que hi escriu no pensaria en coses com aquelles, però aqui tenen cabuda tot tipus d'opinions, no he borrat mai cap comentari que no m'ho hagues demanat el mateix autor.
Publicat per Ignasi — 05 Oct 2004, 11:05
Ignasi, l'Oscar és el nostre mestre... :D.
Publicat per sandra — 05 Oct 2004, 18:40
