I tu de gran, que vols fer?
- Perquè si no estudio, els meus pares volen que treballi, o sino em fan fora de casa. Mira, aquesta era de les meves criatures que vaig sentir, vaja, jo al que la deia ja l'hagues fotut fora de casa, tant si estudia com si no.
Ara mateix no recordo cap motiu més estúpids que aquests. Com ja us ho heu adonat, em fan bastanta rabia aquest tipus de gent, els hi respecto els seus motius, que facin el que vulguin, en la majoria de casos, la fase sel·lectiva de la upc els feia fora. Però el mal que fan a altre gent que si que te vocació per la carrera, i que per motius diversos no han pogut treure la nota que els hi demanaven, no se'l poden imaginar.
Us heu trovat gent igual?
6 Comentaris | 0 Retroenllaços
Esta escrita la nostra forma de ser?
Ja n'hi ha prou!!
Si sera per...
Canvi d'imatge
Situació ficticia
<< >>
Sí, jo vaig coneixer gent a la universitat que em deia que estaven estudiant una carrera perquè així els pares els hi seguien donant diners per les despeses ( sortir, compres...), i no els feien posar-se a treballar fins que acabessin la carrera. I m'ho van dir més d'un parell de persones. Gairebé tots ni anaven a classe ni es mataven a estudiar ni pels exàmens; lògicament, no passaven ni un exàmen...
Ho trobo patètic, estudiar per raons d'aquestes.... i llençar així els diners!!
Publicat per sandra — 05 Oct 2004, 10:39
Pel que em sembla l'ensenyament actual, amb l'ampliació dels anys d'ensenyança obligatoria, encamina molt la gent als estudis universitaris, rebutjant els cicles formatius, que tenen molta cabuda dins del mercat laboral. Crec sincerament, que la universitat s'esta omplint de gent que no vol estudiar la carrera on esta.
Publicat per Ignasi — 05 Oct 2004, 11:21
Jo recordo una companya de classe que tenia la inscripció següent:
Com a primera opció Medicina, segona opció Informàtica i tercera opció Dret. Va triar les opcions perquè eren les més ben pagades segons una enquesta que va llegir al diari.
Al segon quadrimestre de carrera la van fer fora.
Crec que jo no podria estudiar algu que no m'agrades, però bé la gent fa el que vol.
Publicat per Saiez — 05 Oct 2004, 13:24
Sí, la gent només estudia a la universitat perquè es pensen que un títol ja els proporcionarà una fena segura i ben remunerada un cop acabin els estudis; crec que això potser era cert fa uns quants anys, però avui en dia, el mercat laboral està tant saturat que tenir un títol universitari no et diferencia dels altres "competidors".
Publicat per sandra — 05 Oct 2004, 13:54
Jo en aquest tema m´he trobat de tot... sempre he pensat que, per molta sortida que tingui una determinada carrera...
1) La persona que val, val, és a dir, que un s´ha de buscar la vida, perquè encara que tinguis la carrera del segle, si no t´espaviles, no serveix de res. Actualment, s´ha d´apostar per la formació continuada ;-)
2) Qui no fa la carrera per vocació, tard o d´hora ho acaba patint (tot i que hi ha gent que trobi la vocació en la carrera que menys volia, però que no és habitual)
En resum: crec que s´ha de fer el que un vulgui, independentment de la sortida (estudiar ja és prou dur perquè a sobre no t´agradi el que estàs fent!), i que després ens hem de buscar la vida en el que hem triat, sigui perruqueria o enginyeria industrial, perquè tenint la base d´haver fet el que volíem, psicològicament potser ho tindrem més fàcil per fer-nos un camí.
Publicat per Saku — 05 Oct 2004, 14:25
Vaja tela lo de triar l'assignatura per les peles que guanyis, és com lo de la sortida, quin sentit te mirar-ho si et tiraras a la carrera un mínim de 4 o 5 anys, i això si t'anes bé, cosa que dubto moltissim. Després d'aquest temps tot ha canviat.
Per exemple quan jo vaig començar la eng tecnica d'informàtica, es deia que en tenia molta sortida, i quan per fi la vaig acabar de sortida, no gaire, més que altres carreres, pero ni molt menys el que hi havia quan vaig entrar.
Ja veig que de moment, la gent que opina, pensa igual que jo :o
Publicat per Ignasi — 05 Oct 2004, 16:55
