jo també m´he trobat algun cop en aquest cas, però sempre he intentat aparcar els meus problemes a alguna altra banda i animar a la persona que ho necessita en aquell moment. Tampoc sé si ho he aconseguit.. el que si que és cert és que un problema per una persona no ho serà per un altre, així que crec que si que és compatible ajudar a algú que està desanimat, i pel que fa al sentit de la vida, cadascú el troba en el lloc menys pensat ;-)

Publicat per Saku — 07 Oct 2004, 15:30

la veritat es que no hauriem de deixar que el nostra estat s'anim ens influiis mai en l'estat d'anim de la persona que estem animant perque si nosaltres estem fotuts i li fem saber l'altra persona pot acabar pitjor!

Publicat per govinda — 07 Oct 2004, 17:15

La cosa esta, en que si tu estas desanimat, i l'altre persona es trova desanimada per una situació similar, els consells i els consols que l'estiguis donant, no seran del gaire sincers, perquè indirectament te'ls podries estar aplicant a tu mateix. No creieu?

Publicat per Ignasi — 07 Oct 2004, 17:53

raó en tens, el que passa es que hi ha vegades en que per un amic ho faries tot, i en aquest cas mentir, no creieu?

Publicat per govinda — 07 Oct 2004, 18:14

Jo crec que de vegades ens desanimem per tonteries, per coses que no valdria la pena, perquè a aquesta vida hi ha coses més importants per les que preocupar-se; però és inevitable sentir-te desanimat algun dia, per alguna cosa, per molt insignificant que sigui. Jo sempre intento animar algú, quan el veig una mica depre, o preocupat, perquè normalment va bé parlar, explicar què et passa, et fa sentir millor, i no va malament sentir l'opinió objectiva d'un amic. I en part, per això estan els amics, no? per comprendre els problemes dels altres, i intentar ajudar-los quan fa falta.

Publicat per sandra — 08 Oct 2004, 10:11

Govinda: si que és veritat, que en aquests casos arrivem a mentir, per tal d'ajudar al nostre amic.
Sandra: Part de rao tens, de vegades si que va bé parlar amb els amics, però d'altres la cosa enpitjora. Hi ha moments en els que es millor no parlar del problema, sino fer-li pensar en altres coses.
Molts cops a mi em passa que el problema és una tonteria, pero li vaig donar voltes i voltes, i més voltes, i en faig una bola ben grosa d'un no res. És en aquests moments quan és millor no pensar en això i pensar en altres coses, i un amic això ho veu.

Publicat per Ignasi — 08 Oct 2004, 10:17

Bé, que jo reconec que sóc la típica persona que no m'agrada parlar dels meus problemes, prefereixo gaurdar-me'ls per mi, i no molestar els altres. Sempre ho he fet, i és que és el que dius tu, cadascú té una manera diferent de superar les seves preocupacions.

Publicat per sandra — 08 Oct 2004, 14:02