Personalment, jo crec que en principi, tampoc ho faria, tot i que mai es pot dir que no farem una cosa, perquè la vida ens fa canviar totes les percepcions que tenim quan menys ens ho pensem... Per mi el matrimoni és una manera de formalitzar una relació que ja és prou sòlida, és a dir, per mi és un acte simbòlic però no obligatori perquè una parella tiri endavant. Si després de molts anys amb la teva parella, et trobes que la volen fer fora del país perquè es caduquen els permisos de residència, potser si que acceptaria casar-me, però crec que sempre després d´un periode d´estabilitat i convivència, i crec que no em podria casar mai per diners.

Publicat per Saku — 08 Oct 2004, 10:56

uyy us explicare una historia. En els meus anys de juventut, un dia sense voler una de les meves criades "la pechugona", es va quedar embarassada. Degut, a que era la responsable de portar-me els xurros cada mati al llit, jo per por a que m'atribuissin la paternitat d'aquella criatura vaig fer una cosa. Vaig convencer al meu mecanic nacho, per dos duros de plata, que es cases amb la pechugona. I aixi, es va fer. Es van casar va neixer la criatureta, de la que vaig fer-me padri perque no li faltes de res, i mira ells dos tant feliços tota la vida ella continuant portarme xurros i ell el cotxe, perque vegeu com poden anar les coses en aquesta vida, sense necessitat d'amor abans del matrimoni

Publicat per El Senyor Ramon — 08 Oct 2004, 11:34

Depèn del cas no?
Si per exemple ets gay i tens una molt bona amiga que necessita la nacionalitat, no ho faries? No miraries de donar-li un cop de ma? Al cap i a la fi, qué són un parell de paper a on hi posa que ets parella? No són més que firmes, res més, quan estimes a algú i decideixes passar la vida amb ell, és el dia a dia quan es veu i quan després es pot dir que s'està casat, però casat de veritat! :D

Publicat per Teresa — 08 Oct 2004, 11:48

Ai senyor ramon!! com desvaria vosté, hauria de saber que la seva criada a la que anomena "pechugona" en realitat es filla seva i de la senyora maria. I que el fill de la malanomenada "pechugona", no es pas seu, sino del mosso (que cuidava els jardins).
Clar que entenem que a la seva edat tingui problemes amb la memoria.
Finalment, de part del Nacho, gràcies pels 2 duros de plata, dels que mai va entendre pq li va donar per no fer res.
Prego que els comentaris següents siguin més seriosos.

Publicat per Ignasi — 08 Oct 2004, 11:51

Escoltim senyoret, que m'esta dient voste que els meus comentaris no son seriosos o que. Sobre que desbarro, li dire una cosa ja li agradaria a molts jovenets tindre la meva memoria. I una altre cosa li dire, la pechugona no era pas filla meva sino que era una gran duquesa del regne de renalia, que com els comunistes la volien matar es va tindre de fer passar per criada meva i el mosso que voste diu no era mes que un simple lacai de la gran duquesa

Publicat per el senyor Ramon — 08 Oct 2004, 11:55

Teresa, la teva postura és la que es considera més actual, en realitat son uns papers i quatre firmes, pero sempre te un no se que això de casar-se, que no ve pels papers, que ve pel que sents per l'altre persona i que decideixes que és el moment de viure tota la vida amb ell, simbolicament això es sol reflexar en el matrimoni.

Publicat per Ignasi — 08 Oct 2004, 11:57

Senyor ramon, senyor ramon, vosté és un burges català, no se de que parla amb tot això del comunistes, això son figues d'un altre paner (una altre dita popular). No sera que ara es creu que es el besnet del tsar? la condesa renalia mai va a tindre problemes amb els comunistes, d'això ja s'ho asseguro.

Publicat per Ignasi — 08 Oct 2004, 12:02

Miri senoyoret, primer de tot li agrairia que no em compares amb el besnet aquest del tsar, que de segur que es el net d'alguna desquiciada camperola centroeuropea que es creia filla del tsar. I en net, dons a heratat la mateixa neurosis que la difunta avia.
Segon, que sap voste del que els hi va succeir a les grans duqueses de Renalia a principi de segle quant van ser destronades, no crec que voste tingui edat per saber-ho.
Aixi que no vulgui fer-se historiador quant no sap quins son ni els personatges de l'historia

Publicat per el senyor ramon — 08 Oct 2004, 12:36

Ai! aquests burgesos que tenen tants calers pero de cultura en tenen tan poca...
Ara en serio, continuem amb la temàtica de la noticia.

Publicat per Ignasi — 08 Oct 2004, 12:39

ROIG

Publicat per EL SENYOR RAMON — 08 Oct 2004, 12:53

Jo no em casaria mai per diners. Però si tingués un bon amic que necessita casar-se, i es troba en una situació molt extrema, per la raó que sigui, no dubtaria en fer-ho. Al cap i a la fi, et divorcies al cap d'un temps, i ja està. Hi ha gent que avui en dia encara li dona molta importància al matrimoni. Sincerament, per mi no en té, és un paper més; pots estimar moltíssim algú, i demostrar-li de moltes maneres, no fa falta que et casis perquè ho vegi. Però bé, és la meva opinió.

Publicat per sandra — 08 Oct 2004, 14:09

Ignasi, potser si que la meva postura és la que actualment es condirea més moderna però també crec que casar-se si que significa alguna cosa més. A veure, per mi casar-se és un parell de firmes i prou si t'ho mires fredament i en el sentit estricte de la paraula, però evidentment que representa una cosa més profunda! Ès quan decideixes fer públic el teu amor cap a l'altra persona i que tothom se'n assavent-hi. És com un acte per fer saber als demés que la teva búsqueda de la mitja taronja per fi ha finalitzat.
Uish, val més que pari perqué crec que m'estic posant en pla massa filosòfic :P

PD: Totes aquestes coses que "significa" casar-se, per mi treu el fet d'aprofitar-se'n pel benefici d'una persona amiga i que realment ho necessiti.

Publicat per Teresa — 08 Oct 2004, 14:15

home si es per l'esglesia no es pas un tramit sino un sacrament.
per cert. senyor ramon ja demanare que deixin de fer servir internet en els geriatrics. sobretot en el seu

Publicat per el besnet del tsar — 08 Oct 2004, 14:46

Jo hauria de conèixer la persona per fer-ho. M'asseguraria bé que no ens pogués perjudicar en res el fer-ho. I si fos una amiga (bé, ara tant se val que sigui amic o amiga) qui m'ho demanés, sense pensar-m'ho.

Publicat per gulgulan — 08 Oct 2004, 17:09

Hola a tothom!

Be, la meva opinio es que si es fa per nacionalitzar algu o per regular la seva estancia, ho comprenc perfectament. Es potser la millor opcio que hi havia fins fa poc. Dir que per poder estar aqui de forma "legal" es una absoluta me***! Es tal, que molta gent que pot ser ja esta casada en el seu pais, i que no te cap intencio de separar-se, arriba fins i tot a casarse aqui...imagineu aixo per un moment.

I si busquem una forma mes rebuscada d'explicar aixo, dir que si prenem un casament com un parell de firmes en un paper, com es representa sino el estar "legal" en un pais? doncs igualment per unes firmes un un paper.

Es un tema complicat pq hi ha gent que hi creu molt en el casament, sobretot si es per esglesia...jo opino que es una xorrada...pero "para gustos los colores" no?

dew!

Publicat per wasu — 11 Oct 2004, 02:13

yo creo que si fuese para ajudar a una persona a salir de la pobreza de su pais y que aqui encontrara una vida mejor le ajudaria porque todo el mundo tiene derecho a una vida digna no???o eso dicen los politicos

Publicat per wapi — 14 Oct 2004, 12:12