I si aquesta és la darrera vegada que ens veiem?
|
Quants cops hem fet aquesta pregunta quan ens acomiadem d'algú? quants cops ens hem tornat a veure per fer la mateixa pregunta, i quants no? La vida dona moltes voltes, i les oportunitats no es poden deixar correr així com així. Tornant al que volia comentar, acabo de veure Antes de amanercer (before sunrise), i la segona part Antes de atardecer (before sunset) (original aquest segon ;) ). Expliquen la historia den Jesse i la Celine, els dos es coneixen en un tren de camí a Viena, i a partir d'allà sorgeix l'amor. Dos perfectes estrangers desconeguts en una de les ciutats més maques d'europa, o això diuen. Podrà la magia d'aquesta ciutat enfortir l'amor que hi ha entre tots dos? Tot això és la primera part (antes de amanecer), en la 2a els anys han passat - 9 per ser exactes - qui sap si l'amor entre tots dos continua igual? En resum, us recomano veure totes dues pel·lícules, per mi son genials, una mica romanticones... però de tant en tant, ja m'agrada veure coses d'aquestes. |   |
a mi la segona no em va agradar, s'han tornat uns cínics.
I si em permets, el tema de trobar-se no acaba de quadrar. Ara parlant de memòria.... k la Celine diu k sabia k venia el Jesse per dos dies i no el va a veure fins a 15 minuts abans de marxar.
Publicat per mai9 — 08 Mar 2005, 17:47
Home, a mi no em va arrivar a semblar que fosin un cinics, si que es veritat, que han canviat força, però també han passat 9 anys.
Sobre això que dius dels 2 dies... doncs ara mateix no ho recordo, podria ser... clar que pot ser el que s'ha de buscar, és perquè el va a veure 15 minuts abans.
A mi em van agradar totes 2, la 2a esta força ben feta, i mai es fàcil fer una 2a part d'una peli.
Publicat per Ignasi — 08 Mar 2005, 21:46
Vaig veure les dues pel.lícules i el que primer em va sobtar és el canvi físic de tots dos, sobretot el de l´Ethan Hawke. D´altra banda em van fer pensar en moltes coses. Alguna vegada he perdut el contacte amb algú important per mi i sé que mai més tornaré a veure aquella persona. És que la vida canvia i les prioritats que tenim també. En resum, són pel.lis per els que ens agrada treure punta a les coses de la vida.
Publicat per Cristina — 22 Mai 2005, 10:30
