El poder del silenci

Pot el silenci transmetre sentiments? quina certesa hi ha en "una imatge diu més de mil paraules"? Kim Ki-Duk coneix la resposta a aquestes preguntes i així ho demostra en Bin-Jip (Hierro 3). Creador d'altres pel·lícules com la isla, o Primavera, Verano, Otoño, Invierno... y Primavera, torna a encantar-me amb la seva magia en la que per mi, és la seva millor pel·lícula. No li cal gaire diàleg per transmetre el que senten els seus personatges, una mirada, un silenci, una forma de fer li sobren per fer-ho.
L'argument explica la història d'un jove que s'aprofita quan els propietaris d'una casa marxen, per viure-hi uns dies en ella, sense que aquests se n'adonin, fins que un dia en una d'aquestes cases es trova que no esta buida. I no explico més, per no espatllar-la.
Bin-Jip també tracta el tema dels maltractaments a la dona, un tema que per desgracia existeix, i que no enten de cultures (ni de cultures ni de res, perquè no s'enten). Però igualment no es centra com en fan d'altres, sino que mira de donar un fil d'esperança a la gent que ho viu.
Com en altres pel·lícules de Kim Ki-Duk, la fotografia destaca, i engrandeix un cinema (korea) que ja de per si te molta cura en aquests aspectes, com he pogut observar.
No puc deixar de recomenar-vos a tots els que us agradi el bon cinema, o als que no tingueu prejudicis a l'hora de veure una peli, que la veieu, és molt bona.



Afegeix un comentari







 authimage