Això no preten ser un post romanticon, que explica una història d'amor impossible. Simplement bé a relatar un fet estrany que he tingut durant uns anys, els anys que he estat anant a barcelona anant en tren amb els catalans. El fet és simple, hi ha una noia, d'olesa (olesenca?? :S), que va fer una assignatura de la carrera al mateix grup que jo, que no m'enrecordaria d'ella si no fos perquè en les assignatures de sistemes operatius solen tenir un número baix de noies, me la vaig estar trobant en el tren de tornada desde barcelona la tira de cops, tot i els canvis que he tingut d'horaris de tornada me l'acabava trobant. Imagineu fins a quin punt arriba el tema, que ara que no baixo mai, el divendres passat vaig haver d'anar a barcelona per temes burocràtics, i me la vaig trobar en el bus de tornada.
No sento res especial per ella, però sempre he volgut saber que s'amaga sota aquella mirada trista.