Aquest és un dels lemes de la peli que vaig veure ahir: Die fetten jahre sind vorbei (The edukators), ve a dir pel que tinc entes: "Cada cor és una cel·lula revolucionaria" (i si algú sap alemany, que em corregeixi). Daniel Brühl torna aquest cop per donar lliçons de moralitat a la societat alemana actual, encara que es pot aplicar a tota la societat occidental.

En el mon actual es poden distingir diferents classes socials diferenciades principalment pel tema monetari. Els rics viuen sota l'alegria dels seus diners, creuen que sota el seu poder monetari poden aconseguir-ho tot, tant els hi dona que hi hagi a sota, si ells poden tenir el que volen.
Els educadors no volen permetre aquesta hipocresia, volen que els rics - els que volen aparentar una vida plena de luxe - visquin amb por, amb por de que no estan en barris tant segurs, que la seva vida no és tan anònima, en resum, que la seva casa no és segura. Per fer-ho entren en les cases dels rics, però a diferencia de Robin Hood no roben res, sino que ho desendreçen tot, redecoren la mansió d'adalt a baix, deixant una nota que pot dir coses com: "Els teus dies d'abundancia han acabat". Sembla que els educadors tenen les coses controlades fins que els sentiments aflorin, i es llavors quan comencen a sorgir els problemes...
La peli esta força bé, em va agradar més Goodbye lenin!, però aquesta no us deixarà indeferents. La trama es força interessant, i l'estil de la peli com la temàtica revolucionaria em recorda Noviembre. En resum, us recomano que la veieu.