... un cop més has perdut el tren per 5 minuts, els teus càlculs per fer el transbord a sabadell han fallat un cop més - això és el que he pensat avui quan arribava a l'estació de sabadell centre per dirigir-me cap a manresa.

Amb resignació sabia que em tocava esperar gairebé mitja hora fins que passes el següent. Mentrestant anirien passant trens per la meva via fins a terrassa, i per l'altra fins a st vicenç.

Però de sobte, quan un tren de l'altre via marxa, giro el cap, i veig que hi ha un home d'uns cinquanta anys, a la via recollint pedres. Increible! que tenen les pedre de les vies de la renfe que no tinguin les que puguis trobar al camp. Miro a la esquerra, miro a la dreta, i veig que soc l'únic que s'ha fixat en aquell home. És veritat que no hi havia gairebé ningú allà, però era increible el que estava fent.

Sembla que per fi ha acabat, i que decideix pujar a l'andana, això si, sembla que no havia rumiat gaire lo de tornar a pujar, perquè aquest bon home, no pot amb se anima, i triga gairebé un minut en pujar, un minut en apartar-se de la borera, i un minut més en aixecar-se.

Tot content per la seva feina, s'apropa al banc, i es tomba donant-se un descans per la forma tan inútil amb la que podria haver perdut la vida.