31 dies
És un mes en el que encara no puc veure fotos teves sense sentir que et vull abraçar i ja no podré, en el que noto a faltar els teus consells i tot allò que mai vaig demanar esperant el dia que jo marxés de casa, en el que cada dia et noto a faltar.
Fa gairebé un mes que crec que el cap m'explotarà, no hi ha dia que no tingui mal de cap, ni dia que no noti una força que m'apreta la cara i no la puc parar. Es potser perquè li dono voltes a moltes coses, no busco motius ni raons, perquè la natura és així, però encara hi ha moltes coses de les que no vem arribar a parlar.
6 Comentaris | 0 Retroenllaços
Es molt bonic.
Expresses en paraules allo que molta gent sent tambe en aquests moments.
I es cert, les coses petites son les mes encantadores.
He recomenta la teva pagina en el meu blog:
viureaestocolm.lamevaweb.info
Publicat per Anna — 31 Ago 2005, 13:03
Les absències son molt dures de portar i, desgraciadament, a mida que passa la vida, hi ha masses absències que deixen buits imposibles d'omplir.
Afortunadament també, de vegades et sents acompanyat i saps que l'absent, tot i haver marxat, encara és amb tu, que et cuida, et protegeix...
Publicat per frederic — 31 Ago 2005, 13:45
Un dia potser llunyà, potser més aprop del que tu creus tots els records que ara et fan mal seran petits moments que et portaran bons records perquè encara que ara et sembli insoportable és bo recordar.
T´envio una forta abraçada.
Publicat per Cristina — 01 Set 2005, 14:01
És el primer cop que et llegeixo, però m' he sentit molt identificada, fa menys d' un any vaig perdre el meu pare... Havia escrit un post molt llarg on parlava de sentiments i records, però m' he estès massa i no l' he pogut publicar, així que resumint, volia donar-te ànims, i dir-te que em sap molt de greu.
Ara hauràs de fer un esforç molt gran per tornar a la teva vida, i si em permets un consell intenta estar ocupat en moltes coses, encara que sigui difícil (sé que ho és. Molt).
És una putada haver-ho de dir, però la vida segueix i el temps ajuda molt.
Ho sento moltíssim, de veres.
Publicat per llibertat — 08 Set 2005, 15:39
