Dubtes
Son ells els que venen dia darrera dia, moment darrera moment a fer inquietar les meves neurones. A recordar aquells moments, bons i dolents, en els que desconeixíem el que ens venia a sobre. Son ells els en part em provoquen aquest mal de cap. Fins que no me'ls tregui de sobre això no acabarà.
Jo no puc saber si darrera d'aquell somriure, d'aquells ànims i d'aquella bona aparença, hi havia patiment, coneixement del que estava passant, del que li amagavem la gent del voltant. Ni saber si igual que nosaltres miravem de ser positius, de fer veure que les coses anaven bé, ella feia el mateix amb nosaltres...
Son tantes les incógnites que han quedat penjades, que és impossible no pensar en cap després de deixar de pensar en una.
2 Comentaris | 0 Retroenllaços
No val la pena donar-hi més voltes, perquè el passat sempre es desdibuixa i no va ser mai, en realitat, el que nosaltres creiem recordar que era. Només puc dir-te que... ànim! Gairebé tot els dubtes que temps s´aclariran, tard o d´hora, i els que no, no te´ls miris ;-)
Publicat per Sk — 02 Set 2005, 10:05
Hem sap greu veure't patir, intenta borrar aquests dubtes pensant en els moments bons i recorda-ho d'aquesta manera, ningú es perfecte i tothom tenim errors i moltes vegades aquests són justificats encara que creguem que no o no sapiguem el perquè d'algunes decisions.
No intentis buscar-hi una lògica a tot plegat.
Ànims...
Publicat per Saiez — 02 Set 2005, 10:11
