El dia després
Molts dies tinc present el dia després de que marxesis, aquella sensació que vaig tenir quan et despertes pel matí, et prepares l'esmorzar pensant que quin mal son havia tingut, que quina sort tenia de que tu encara estaves a l'hospital.La meva ment sabia amb gairebé tota certesa que aquell mal son, havia estat real, però jo volia viatjar al passat fer veure que ahir no va existir, que si feia alguna cosa, no tot aniria com va anar. "Encara és dimarts, encara és dimarts" em repetia mentalment. Fins que vaig veure que el vol de cereals que havia utilitzat en el meu somni estava a la pica encara per rentar.
Publicat per ignasi @ 08:00, 03 Set, 2005
4 Comentaris | 0 Retroenllaços
4 Comentaris | 0 Retroenllaços
Estimat Ignasi, m´agradaria poder dir-te que aquest malson i aquest dolor que sents marxarà aviat però cada persona viu d´una manera diferent la tristesa. És molt bo que puguis expresar els teus sentiments i desfogar-te escrivint. Només et puc dir una cosa, ànims i endavant.
Publicat per Cristina — 04 Set 2005, 17:35
Gràcies a les dues.
Escriure em desfoga força però no tant com voldria.
Publicat per Ignasi — 05 Set 2005, 12:08
no sé que dir-te
em poso en la teva pell i t'entenc [o això crec]
No ens coneixem massa, només ens vam veure ahir, suposo que no et caldrà però si necessites res...
Publicat per salva — 05 Set 2005, 14:11
