Una ciutat, uns carrers, una casa... tot ple de records, miris on miris recordes algun moment amb ella, algun lloc on vas compartir alguna vivencia.

La visita a casa de me avia, ha estat un retorn al passat, allà no ha passat gaire el temps. Mires en una habitació i recordes on deixava la maleta me mare quan veníem per l'estiu, mires a l'altre i trobes una foto de la seva primera comunió, i en aquella altre trobes una foto d'ella amb el meu germà i jo.

És dur tornar després de tants anys, veure a me avia, a la que em sap greu, però si que han passat els anys. En ella veus la imatge de me mare, els seus gestos i la forma de fer fa que el cor bategui molt més ràpid.

Quan has de tornar a dir-li adeu, els ulls se t'omplen de llàgrimes que no vols deixar anar. Mentres coses terribles et venen al cap et preguntes com has pogut estar tot aquest temps sense veure-la, fins que et promets que tornaràs a veure-la ben aviat.