Ahir per la tarda vaig veure la llum, vaig tenir una revelació, vaig tornar a creure... tant és com ho digui, perquè ens entenguem, ahir vaig conèixer una "entitat divina".

Com no, l'únic lloc on puc topar amb tal fenomen, és al tren, en aquest cas, com en els vells temps, en la línia que va a manresa dels ferrocarrils catalans.

He estat de sort, son les 17:34, però he arribat a temps per no perdre el tren, sino, em tocaria esperar una hora a l'estació. Pujo al darrer vagó, i vaig caminant, observant a banda i banda si trobo algun dels meus antics companys de viatge. És un esforço inútil, molts han acabat ja els estudis, i no treballen a barcelona. Així que ara solament em toca buscar-me un lloc, com sempre, busco un que sigui a favor de la direcció del tren i que tingui la finestra al costat (diria que tothom sempre busca el mateix lloc). Torno a estar de sort, i trobo un davant d'un home gran, i un home jove.

Quan em situo, noto que el vell de davant, fa el mateixa holor que fan les caixes de bombons que tenen licor, aquells que a mi no m'agraden. Jo, com qualsevol, pensaria que aquell bon home, anava begut, però això és perquè no havia tingut mai una experiencia divina com la que estava a punt de viure.

A la que el tren engega, trec un llibre que em vaig comprar a asturies. Ben estrany en mi que llegeixi, però el llibre fa temps que m'havia cridat l'atenció.

A la que em posso a llegir, el home que tenia davant em dirigeix la paraula, demanant-me quin llibre estava llegint, li ensenyo, és mira el títol ("Tokyo Blues"), i em diu que ell ja sap de que va el llibre. Li faig que si amb el cap, i torno a llegir el paràgraf que havia deixat a mitge, però en menys de 3 paraules, el bon home, em diu que si jo se d'història, sincerament, li responc, que no en tinc ni idea (sempre he estat un desastre estudiant).

Després d'aquelles preguntes, va demanar si sabia de matemátiques, li vaig dir que si, que si sabia astronomia, li vaig dir que no, que si sabia ciencies, li vaig dir que tampoc. En resum, l'home va acabar preguntant que quants anys portava estudiant a l'escola. Cosa que ja no recordava. Vist l'èxit de la lectura, vaig decidir plegar el llibre, i plegar l'iPod. Ell llavors, em va demanar una serie de preguntes tontes, de la que destaco una: Quants dits veia a la seva mà? com ja n'estava una mica fart de fer de bon jan, vaig optar per la tàctica cardenas, i seguir-li el lloc, total, l'espectacle ja l'estavem donant a les 6 persones que teniem al costat, així que li vaig respondre que 2. Sembla que no li va agradar la resposta i va dir que n'hi havia 8, i que jo en veia solament 5. Després va explicar-me el significat de cada dit (tacte, plaer....), i em va dir que ell veia 3 més, perquè era diví.

M'ho havia d'haver imaginat, no era olor a whisky, sino que era l'olor de la divinitat. Ell va continuar la serie de preguntes: amb si la muntanya que es veia per la finestra era més alta que el nivell del mar, o quants anys hi ha entre beta i beta, en un tall d'una muntanya. Fins i tot em va demanar si sabia que hi havia al planeta lunar, suposant que era el nom diví que te la lluna, li vaig dir que un parell de xafades, i una bandera. I en el sur? clarament amb la de temps que fa que no vaig a la lluna, no recordo exactament que hi havia al sur.

Entre pregunta i pregunta, ell explicava que podia estar en qualsevol lloc en qualsevol instant, i que havia estat fins i tot en el planeta solar, on per qui no ho sapiga, hi ha vida.

La veritat, és que el viatge va passar volant fins Olesa de Montserrat, estació en la que aquest ser suprem s'hospeda.

Actualment ell esta en una excedencia de 20 anys. S'havia confirmat, era el meu dia de sort, d'entre tantes persones, jo he pogut trobar una entitat divina, en aquest curt periode que estarà entre nosaltres.