l'amic idiota
Tot plegat venia perquè una altre amiga meva, que m'atreia, però amb la que no tenia res a fer, m'explicava els seus problemes sentimentals, i jo en comptes d'enviar-la a ... deixava la meva situació de banda i reaccionava com si no sentis aquesta atracció, mirant d'aconsellar-la tant bé com podia.
Aquesta mateixa amiga que havia descobert aquesta virtut, va dir-me que possiblement és que em valoro tant poc, que la meva autoestima és tan baixa, que prefereixo ajudar a la resta, que ajudar-me a mi. Crec que part de raó en te, no em valoro prou com per ser egoista i dir, que no la vull escoltar perquè em fa mal. Se que he de pujar la meva autoestima...
No és la primera persona que arriba a la conclusió de que tinc molt baixa l'autoestima, però si que és la primera que m'ha descobert aquesta virtut: la virtut, de l'amic idiota.
9 Comentaris | 0 Retroenllaços
Hola Ignasi!
No vol dir que siguis idiota, només un bon amic i una persona madura perquè no és fàcil aguantar aquesta situació i a més a més ser capaç d´aconsellar. Això de la baixa autoestima t´ho has de plantejar. Pensa que tu ets el més important i t´has de fer valorar i si et sents idiota amb aquesta situació diga-li clarament a aquesta amiga que no t´expliqui les seves històries. Disculpa, semblo una d´aquestes consultores sentimentals de programa rosa. Sigues molt feliç.
Jo desconnecto fins a finals de mes.Ja t´explicaré la meva aventura.Petons.
Publicat per Cristina — 30 Set 2005, 10:32
No es que pensi que soc idiota quan estic escoltant a la meva amiga quan m'expliqua els problemes. Bé després quan penso fredament en el que he fet, on part de mi em diu que esta bé, i part que soc idiota.
Se que m'ho he de plantejar lo de pensar més en mi, però espero no deixar mai d'escoltar les amigues, tingui el que tingui amb elles.
Fins aviat cristina!
Publicat per Ignasi — 30 Set 2005, 11:25
Idiota, tonto i borinot... no perdis calificatius pel camí!
Publicat per Joanaina — 30 Set 2005, 12:44
The comment is too big...
Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr......
He estat anys en aquesta situació...Ho saps.
Costa molt guanyar autoestima, però amb la gent que tens ara al teu voltant, en pots aprendre.
Fa molt temps que et llegeixo. No parlaves mai de res personal. Ho vares començar a fer i... Oi que t'ha ajudat?
Amb l'autoestima és el mateix. Tenir la gent adequada al teu voltant i poc a poc, anar veient realment perquè tens aquesta gent. Ajuda
Publicat per donot — 30 Set 2005, 23:15
El meu post d'ahir, va venir.. per exemple...perquè explicant-li a aquell noi que era feliç per què per primer cop estava amb gent amb la que em trobava bé, d'igual a igual.... vaig fer dir-li exactament... "Són gent molt intel•ligent, per primer cop a la vida, lluny del poble, he pogut triar amb qui volia estar, i he triat gent com jo"
A les hores me'n vaig adonar de què us admiro per la vostra intel•ligència, i per ser bones persones i considero que jo també sóc com vosaltres. Segurament no tothom pensa el mateix de mi... Però jo em sento així.
No sé si m'he explicat gaire bé... però segur que m'entens....
Ptonets maco.
Pensa... que ets el millor!!!!
Publicat per donot — 30 Set 2005, 23:16
Joanaina ;)
Donot, si que m'esta ajudant expressar-me en el blog, però el que no vull es dependre de la gent per tirar endavant. Això no nega que estigui content d'estar envoltat per ells. Gràcies per tot!
Publicat per Ignasi — 01 Oct 2005, 10:55
Jo no crec que depenguis de la gent per tirar endavant, el que ha passat és que has trobat gent que val la pena amb qui et sents realment bé, i com que te´ls aprecies i estimes, els necessites, però això no vol dir que no puguis fer el que hagis de fer sense ells, jo ho veig així. Crec que guanyar-se la pròpia autoestima és un procés pel que tots vam, estem o haurem de passar, en el camí de conèixer-nos a nosaltres mateixos, només sé que no tens res a envejar de ningú, ets una persona fantàstica tal com ets, el que falta és que t´ho creguis!!
Publicat per Sk — 01 Oct 2005, 14:24
Autoestima...tan necessaria i a vegades tan lluny que la veiem. Arribar a tenir-la requereix esforç peró sobretot paciència!! El primer pas és el què has fet ara, començar a caminar. I la gent del teu voltant, la gent amb qui et sents bé, és la que t'ajuda a no caure durant el teu camí...tot sol pots caure i no poder-te aixecatr. Ànims i forces per arribar-hi!!!
Petons
Publicat per Lech i iu — 12 Oct 2005, 15:21
