Per fi surto de classe, recullo tots els trastos, els fico a la cartera de qualsevol manera, i baixo corrents les escales que em porten al pati, saltant abans d'arribar a cada replà per "guanyar temps".

Ja estic al patí i el xibarri se'm tira a sobre, miro a un costat i a l'altre, nens, mares, pares... d'entre tots et veig a tu amb me germana al coll i el meu germà al teu costat. Dus l'abric que m'agrada, aquell pelut que te un tacte suau que tant m'agrada acariciar i olorar.

Si mama, m'he portat molt bé, la profe no m'ha renyat avui.

Abans de venir has passat pel forn de pa, i amb la gana que tinc t'arranco la punta d'una de les barres. Ja podem tornar a casa...

Dia darrera dia es va anar repetint la mateixa situació, dia darrera dia estaves tu esperant-me al patí quan acabava les classes. Fins que un dia em vas dir que ja era prou gran, que ja podia tornar sol a casa.