Retrobar-se

Aquesta setmana, m'ha donat per recuperar el contacte amb antics companys o amics amb els que hi havia confiança, però que el pas del temps, la ocupació d'uns i la distancia, ha fet desapareixer.

És increible com el tu per mi, i el jo per tu fa que la gent deixi de veures i xarrar. El fet aquest d'esperar que l'altre faci el primer pas, no te gaire sentit, sincerament, clar que soc el primer que ho fa.

Així que volent tornar a veure aquesta gent, aquesta setmana he mirat de contactar amb ells, i la veritat és que fins el moment està anant força bé. A més n'hi han d'altres, que amb això d'anar a treballar a barcelona, me'ls he trobat al transport públic.

Se que en gairebé tots els casos la conversa ens dura als típics temes de: que fas ara, que deixes de fer, com va amb això, has vist a algú... però en molts aquest contacte quedarà restaurat i en d'altres, tampoc haurà estat dolenta la retrobada.



Hola noi! (greetings from the uk!)

i lo que ve senta despres d'haver parlat amb ells...? quant et trobes amb aquella persona amb la que havies compratit tantes (o no tantes) coses, es fa estrany oi que de sobte no surtin mes de 10 tipiques paraules, pero que ve senta el retrobament, oi?

Una forta abraçada!

Publicat per wasu — 05 Oct 2005, 23:00

Doncs si noi, sembla que et treguis un pes de sobre, una cosa que necessitaves desde fa temps, però no sabies que era. Fins aviat!

Publicat per Ignasi — 07 Oct 2005, 09:16

Els teus amics no saben la sort que tenen de tenir-te . Jo sóc tan bleda com tu i faig el mateix: sempre truco jo...Malgrat tot,repeteixo , segueix essent així (PERDONA que em faci PESADA)

Publicat per Sònia — 18 Oct 2005, 15:54

Tranquila, que aquí ningu ha dit pesada a ningú ;). Avui mateix he quedat amb una companya de la universitat que feia un mes i algo que no veia.

Publicat per ignasi — 18 Oct 2005, 16:22

Doncs vinga, que us vagi bé

Publicat per Sònia — 18 Oct 2005, 16:43

Són les 03.03 del matí.No puc dormir
Què tal ha anat la trobada amb l´amiga?.Ostres!Entre els teus escrits i els de la Donot em teniu enganxada.Por em fa de
descobrir-ne d´altres (logs ,es diu això, no?).El que faltava pel meu etern insomni.
Me´n torno al llit.

Publicat per Sònia — 19 Oct 2005, 03:10

Sonia. t'ho has de fer mirar això del imsomni, jo vaig passar una temporada així, i és insoportable. Per què no probes d'escriure un Blog (així s'escriu), allà podries expressar tot el que potser et fa que no dormis, i és una manera d'exterioritzar-ho. Per cert, no m'estranya que estiguis enganxada al blog de la donot, és la reina!!
I sobre la cervesa amb l'amiga, doncs res, va anar bé, curt, a dures penes vem xarrar una mica de tot, però bé.

Publicat per Ignasi — 19 Oct 2005, 06:56

Gràcies pel consell, Ignasi, però només em faltava això . Si estic fa 4 dies enganxada als vostres blogs , com estaria si fos meu?. No m´ho vull ni imaginar . A més, sóc una completa ignorant pel que fa als ordinadors. Hauries de veu-re la cara d´al.lucinada que se´m posa quan veig la quantitat de connexions que hi ha a internet.Has de pensar que fa just un any jo no sabia ni encendre un ordinador.
Ah ! el blog de la Donot está de conya , però jo combrego més amb la teva forma d´escriure . Et fixes en les mateixes coses que jo , ens expresem d úna manera semblant . En definitiva : m´agrades més , què coi . Ostres !Això sembla una declaració.....
En quant a l´amiga : Lo bueno ,si breve, dos veces bueno.

Publicat per Sònia — 19 Oct 2005, 17:48

Sonia, és força més fàcil del que et puguis imaginar, escriure una noticia al blog, és gairebé el mateix que escriure un comentari en el blog.
Agraeixo que t'agradi tant el meu blog ;).

Publicat per Ignasi — 20 Oct 2005, 09:35


Afegeix un comentari







 authimage