Lo teu no és l'adivinació!
Aquell dia ja va passar, dificilment et trobaries a la noia misteriosa, aquella que vas deixar de banda el dia que vas perdre el bus. Això pensava jo, però un cop més, el destí anava a demostrar-me que lo meu és la informàtica, i no pas l'adivinació.
No podia ser, allà estava, al mateix bus, a la mateixa hora amb el que vem tornar aquell dia.
Burro de mi, el primer cop no m'havia presentat, i per tant no sabia el nom d'ella. Així que ven bé, no sabia si dirigir-li la paraula, saludar-la o simplement al veure que no et veu passar desapercebut. Però a l'apropar-me, les nostres mirades es van creuar, i per tant ens vem saludar, a la vegada.Aquest cop no anava a passar res, pel destí, o pel que fos, un altre cop vaig veure el mateix company de l'altre vegada, i el meu cap va dirigir-me cap a ell, en comptes de provar de continuar la conversa on l'haviem deixat.
He de reconeixer, que aquell cop va ser per por, por a fer el ridícul, al semblar un pesat o altres coses pitjors. Pensat fredament, solament haviem compartit uns minuts mentres anavem en metro d'una parada a una altre. No hi havia res que ens unis minimament i tampoc sentia una especial atracció per ella. Crec que era la situació, la curiositat de voler saber més, el que em feia pensar en que podriem xarrar. De certa manera, em recorda un parell de pelis que els hi tinc especial devoció.
Jo veia clar que aquest cop si, aquesta seria la darrera vegada que la veuries. No treballes a barcelona, vas de tant en tant, i dificilment la tornaràs a trobar en el mateix bus.
No crec que la tornis a veure...
Mare i fill
Tornar sol a casa...
Esperança
l'amic idiota
<< >>
Ets una mica negatiu , tu . Opino que hauries de relaxar- te una mica i deixar les coses anéssin poc a poc i tal com raja .Això de que no sents cap atracció especial.... permete´m que ho dubti . A sant de què , sinò ,perdries el teu temps escrivint sobre ella ?. AI ! AQUEST JOVENT...
Publicat per Sònia — 20 Oct 2005, 13:21
Doncs sort hi ha que aquesta noticia la vaig escriure fa un parell o 3 de dies, perquè si l'arribo a escriure ara...
Escric sobre ella, perquè el la situació m'il·lusiona. M'atrau en el sentit de coneixer-la més, però no el físic que sempre és el que 1er es percep.
Publicat per ignasi — 20 Oct 2005, 14:51
Precisament a això és al que em referia . Ningú no ha parlat de físic.
Publicat per Sònia — 20 Oct 2005, 20:28
Ja se que soc negatiu, però els pocs cops que m'he il·lusionat per alguna cosa, ha acabat per no passar-me. Estic una mica fart!
Publicat per Ignasi — 20 Oct 2005, 21:02
Nene!!! Finalment coincidim amb alguna pel·li que ens agrada!!!! M'encanten les dues pel·lis de Before the Sunrise i Before the Sunset! I mira, què vols que et digui, no perds res en intentar xerrar amb ella. Tampoc no cal que vagi a més, si no cal, però almenys, hauràs guanyat fer un pas endavant en la teva timidesa, no? A més, ella no es va fer la longui, també et va saludar. TEMPTA EL DESTÍ!
Publicat per Magda — 21 Oct 2005, 11:36
Doncs si, com veus no tinc un estil molt definit de pelis, i poden abarcar les que no t'agraden com les que t'agraden :D. Si que és veritat que m'ho agafo una mica com un repte, intentant trencar la timidesa que sempre tinc. Ja us explicaré si hi han novetats..
Publicat per ignasi — 21 Oct 2005, 12:53
Olé ,la Magda!
Publicat per Sònia — 21 Oct 2005, 15:25
