Havia arribat el moment
A la feina hi ha uns companys amb els que tinc molt bon rotllo, i sempre m'han fet enveja quan se n'anaven a prendre algo a barcelona, i jo pels motius de mobilitat de sempre, no hi anava. Fins i tot, un bon parell d'amics van marxar, i no vaig poder anar a cap dels sopars de comiat.
Ganes no em faltaven, solament calia intentar adaptar-ho als horaris dels transports públics. Així que xarrant amb el pere, un company de la feina, vem decidir-nos a anar un divendres a prendre unes birres a un local de barcelona que ell coneixia.
La cosa va anar bé, no vaig beure gaire, i vam xarrar de tot, feina, problemes, ambicions... no va faltar res. Fins que vaig veure que ja era la meva hora, que tocava tornar a manresa.
Com tots aquests dies que vaig a barcelona a prendre alguna, em dirigia a agafar el bus, es va més trànquil, i pots dormir fàcilment. Mentres m'apropava a la parada, combinava el soroll i la imatge de la gran ciutat de nit plovent, amb la música dels The killers.
Després d'esperar uns minuts a que arribes el bus, vaig trobar, i la sorpresa va ser doble. La primera, el bus anava força buit, cosa estranya per ser un divendres, i per la pluja que queia aquest dia. La segona, estava la noia de la que ja us he parlat.
En un principi, tot va anar com el darrer cop, la vaig veure, i em vaig asseure darrera, aquest cop, el meu amic no hi era.
No crec que fos per l'efecte d'una única cervesa, però vaig creure que aquell era el moment de continuar conversant amb ella. Així que vaig treure el cap pel costat, i li vaig demanar si ja s'havia tret de sobre els fulls de firmes per la proposta. I a partir d'aquell moment, vem continuar xarrant sobre el que fariem el cap de setmana... etc etc, una conversa força més distesa del que va ser la primera. És confirmava la meva teoria de que li costa començar la conversa, però no dur-la.
Al veure que arribavem a olesa, vaig pensar que encara no ens haviem presentat:
- per cert, em dic ignasi.
- és veritat no ens haviem presentat, jo em dic laura.
Lo teu no és l'adivinació!
No crec que la tornis a veure...
Mare i fill
Tornar sol a casa...
Esperança
<< >>
Vaja, m'hauria d'haver llegit aquest abans! ME N'ALEGRO MOLT, NINU!
Publicat per Magda — 21 Oct 2005, 11:37
Magda, a tu ja et tenia informada per email de com anava la situació, encara queda un post més, però no el tinc escrit, a veure si demà puc fer-lo.
Publicat per ignasi — 21 Oct 2005, 12:52
Ho veus com no era tan difícil?
Publicat per Sònia — 21 Oct 2005, 15:29
Sònia... em va costar una miqueta... però ja et dic que desde que he començat a escriure aquesta història aquí que els 3 escrits estan fets el mateix dia, i ja havia passat el que havies llegit en aquest... era per donar una mica més de vida a la història.
Publicat per Ignasi — 21 Oct 2005, 15:58
Ai!pillín...!
Publicat per Sònia — 21 Oct 2005, 16:03
Solament queda un que encara no he escrit, i crec que mentres estigui a madrid no hi haurà cap més.
Publicat per Ignasi — 21 Oct 2005, 16:06
Però al final, hi ha tema o no?
Publicat per Sònia — 21 Oct 2005, 16:08
xiquet... es que un mes és molt de temps!
Publicat per Sònia — 21 Oct 2005, 17:02
M'he explicat malament, volia dir que el post que queda, que ja esta escrit i visible, és l'últim que quedava per explicar. Ara, fins que no torni de madrid, dubto que la torni a trobar, clar que tot és cosa del destí.
Publicat per Ignasi — 21 Oct 2005, 17:08
Mai se sap . El món és un mocador
Publicat per Sònia — 21 Oct 2005, 17:19
Quantes Orval et vas fotre, eeeeh pillín? No m'extranya que parléssis amb la noia aquesta amb tanta facilitat... després d'unes quantes Orval, qui no pot, eeeeh? :)
Per cert, has dit "The Killers"? Hmmm... :)
Publicat per oscar — 21 Oct 2005, 19:20
Juro que solament una!! clar que també estava l'estómac una mica buit.
Publicat per ignasi — 21 Oct 2005, 19:53
Ja m´extranyava a mi...
Publicat per sònia — 21 Oct 2005, 21:15
Al final pensareu que soc un alcoholic, i que ella em va donar coba
Publicat per ignasi — 21 Oct 2005, 21:17
ep! que jo em referia a la combinació estomac buit+cervesa. Se que ets un home prudent...
Publicat per Sònia — 21 Oct 2005, 21:36
tens raó ignasi, de vegades ès aquell moment, quand totes les cèl.lules del cos es posen d'acord.
Publicat per aira — 21 Oct 2005, 22:50
