Perdut entre parets de formigó
Cares que t'observen i cares que no, cares que et criden l'atenció i cares que no. Tot el que t'envolta és desconegut per tu, tot és semblant al que coneixes, però aquest no és el teu ambient, aquesta no és la teva realitat.
A mesura que passen els dies et vas habituant, comences a coneixer els carrers, l'ambient, i part del que t'envolta. Però continues sense saber res de la gent.
Res t'uneix a ells, únicament compartiu un instant i un lloc concret, res més, demà no els tornaràs a veure. Dia darrera dia veus persones diferents i mai et dones compte quan tornes a veure una. Observar les cares és un símptoma de soledat, de que busques algu que coneguis, algu amb qui compartir la teva estancia, algu amb qui compartir el teu temps. Contra aquesta soledat no pots lluitar, t'acompanyarà durant tota l'estància, així que t'hauràs d'acostumar.
Endavant tens tota una ciutat per descobrir, i poc temps per fer-ho. Dubtes per on començar, però mica en mica vas descobrint petits racons, petits llocs on et sents a gust. Poc a poc et vas fent un lloc entre tant formigó.
23 Comentaris | 0 Retroenllaços
Mes darrera mes
Paraules darrera de paraules
Destí artificial
Havia arribat el moment
Lo teu no és l'adivinació!
<< >>
Totalment d'acord Joanaina. Sovint estem un lloc conegut, envoltats de gent que coneixes peró malgrat tot, et sents sols, continues cercant aquella cara amiga...
Publicat per iu — 07 Nov 2005, 16:41
Cercar-la a una ciutat on vius o hi vas havitualment, entra dins d'una certa normalitat. Buscar-la en una ciutat on no coneixes ningú i la provabilitat és ínfima, entra dins de la desesperació.
Publicat per ignasi — 07 Nov 2005, 17:02
Espero que aquesta sensació millori amb el pas dels dies. Una abraçada.
Publicat per Cristina — 07 Nov 2005, 18:35
Si vols... la pròxima setmana vinc amb tu...
jejejeje.... Ja m'agradaria....
Ànims company!
Publicat per donot — 07 Nov 2005, 20:10
Cristina, es fa el que es pot, ja us aniré comentat, però estic esperançat en que si.
Donot, jo encantat, clar q encara que l'hotel tingui doble llit, el vol és car de collons :(....
Gràcies a les 2
Publicat per ignasi — 07 Nov 2005, 20:13
apa noi, ara dubtava, no sabia si eres tu o jo el del post... la veritat es que et pots sentir sol a tots els llocs, pero si apart estas lluny, la soletat es encara mes gran.
Aixó si noi, anims!!! que per experiencia et puc dir que que lo millor es mirar endavant!
AH Ignasi! el que t'espera soc jo! que lo del llit ho tinc resolt!
Publicat per wasu — 08 Nov 2005, 00:52
Doncs ja estic gestionant els dies de vacances, i sembla que tot rutlla bé.
Publicat per ignasi — 08 Nov 2005, 10:55
Quina sort!
Jo ja no m´enrecordo de les vacances. A més a més he canviat de torn a l´hospital i ara treballo a les nits.
Publicat per Cristina — 08 Nov 2005, 17:17
Encara no les tinc totes, quan tingui el bitllet estaré més trànquil. Espero que no sigui gaire temps fent torns de nit.
Publicat per ignasi — 08 Nov 2005, 17:33
Me n´alegro molt per tu.Espero que passis unes bones vacances i facis moltes fotos i sobretot desconnectis.
El torn de nit l´he escollit jo.Tinc més temps per fer cursos, per sortir amb els amics,etc...
Publicat per Cristina — 08 Nov 2005, 18:39
Hola Ignasi!
Crec que aquesta situació l´hem passada tots a casa o fora.A sobre,
tu ets una persona extremadament sensible , que passa per un dels pitjors moments de la seva vida degut a la
pèrdua dálgú tan important
Ai ! Si jo hagués tingut un blog com aquest per comunicar-me en els moments xungos...En algun moment de la meva vida jo tambés cercava entre la gent , Vaig marxar a léxtranger i seguia buscant sense trobar. Afortunadament el temps i els moments durs passen i , poc a poc , vaig anar reconeixent les cares i poc a poc vas deixant de sentir-te sol. De moment , fins que a tu això no t´arribi ( que t´arribarà), pensa en tots els que tápreciem i t´estimem , que segur que són més dela que et penses.Anims ,aval!!!
Què passa WASU? Tu también estás chungo???
ANIMATE , HOMBRE!!!
Publicat per Sònia — 08 Nov 2005, 20:06
No, no estic xungo Sonia...pero fa poc que estic a l'estranger i es clar, la soletat es inevitable!
A mi lo unic es temps per adecuar-me.
Ignasi...t'esperooo!!! per cert, prepara la camara que tinc prous llocs on anar a fer fotos!!! sobretot una panoramica que voras!
Publicat per wasu — 08 Nov 2005, 23:23
Gracies a tots! ahir vaig tenir festa a madrid, i em vaig tornar a agoviar una mica, però bé, ja torno avui a Manresa.
Publicat per ignasi — 10 Nov 2005, 10:04
Hola!
Espero que passis un bon cap de setmana. Enrecorda´t dels que treballem tot el cap de setmana.Petons
Publicat per Cristina — 11 Nov 2005, 12:03
Espero que el viatge t'hagi anat de collons (Com sempre,arribo tard)
Publicat per LmeWMon — 15 Nov 2005, 12:40
Lmewmon, aquí ningú fa mai tard ;).
Donot, faig el que puc, vull tornar ja.
Publicat per ignasi — 16 Nov 2005, 16:15
Avui revisaran la feina feta, i si tot va bé, demà serà el darrer dia.
Publicat per ignasi — 16 Nov 2005, 16:22
