Agafa't fort
A la terra on et porto, la lluna i el sol estan junts en mig d'un cel clar, el vent els porta les seves paraules d'amor, i els nuvols deixen entreveure les caricies i les mirades de complicitat que tots dos es fan.
De la terra de la que et parlo, cada dia te'n podria explicar coses noves. En ella, cada dia et trobo a faltar. En ella, cada dia voldria que vinguessis amb mi.
Vine amb mi a conèixer on neixen els meus somnis.
10 Comentaris | 0 Retroenllaços
Nou mesos, nou motius
Agulles del temps
Adeu
Trocets
Que t'agradaria que fessim junts?
<< >>
Hi ha un tó una mica tètric en les teves paraules... molt maco però.
Per cert, com encara no havia tingut ocasió, et felicito pel disseny simplista i maco del teu blog.
Publicat per Pere Lluís Albert — 27 Des 2005, 00:01
Pere lluis albert: potser si que pot arribar a semblar tètric. Sobre el diseny, moltes gràcies
Cristina: un romàntic sense remei.
Unmei: gràcies!
Donot: em faràs pujar els colors!
Publicat per ignasi — 27 Des 2005, 23:27
Amb aquesta manera de veure la vida, mai et faltaran companys que t´ajudin a recórrer aquest camí ;-). Un petó!
Publicat per Nica — 28 Des 2005, 15:42
Els amics no han de depndre de com vegi la vida en cada instant.
Publicat per ignasi — 30 Des 2005, 06:47
