La capsa de galetes daneses

Tot i els dubtes que envoltaven la situació allà estàvem els dos sols, observant-nos, sense voler moure'ns fins que vas demanar-me per seure.

Un cop asseguts, vas agafar la bossa, i de dins vas treure una capsa metal·lica. Era una antiga capsa de galetes daneses, que tu utilitzaves per guardar els teus estris. Si miraves dins, podries trobar: fils, petits troços de tela, agulles, algun didal... tot el que podies necessitar per arreglar qualsevol descosit.

La capsa de galetes daneses

Amb delicadesa vas agafar-lo per observar quin era el seu estat, quins eren els desperfectes que hi havia. Després vas anar treient els fils que jo havia posat durant tots aquests anys per a que no s'acabes de trencar.

Un cop vas acabar d'observar, vas agafar un dels troços de tela de la capsa, una agulla i un fil fort que fes joc amb tot plegat. Després vas enfilar l'agulla i acariciant-lo suaument, vas començar a cosir aquell tros de tela. Abans de tancar-lo, vas agafar una mica de tu, i vas ficar-la dins per acabar-ho d'omplenar.

Acabaves de finalitzar la feina, tots aquells desperfectes que s'havien acomulat amb el temps els vas arreglar com si res. Ara jo ja tenia un cor nou per sentir, un cor nou per estimar.



Mmmm m´ha encantat...és una història que et fa somriure. Gràcies per compartir-la amb nosaltres:-)

Publicat per Cristina — 30 Des 2005, 04:26

És un post preciós!

Publicat per donot — 30 Des 2005, 08:57

M´encanta, ets tot un poeta, encara que no t´ho creguis :P!

Publicat per Nica — 30 Des 2005, 08:59

L'ignasi s'ha posat vermell i no sap que dir.

Publicat per Portatil de la feina de l'ignasi — 30 Des 2005, 11:15

El més fotut és que de caixes de galetes n´hi ha moltes , però no totes duen els fils, ni totes les mans saben cosir.

Publicat per Sònia — 30 Des 2005, 11:56

El post, preciòs. Se m ´oblidava.

Publicat per Sònia — 30 Des 2005, 11:57

Ja m'han baixat els colors!
Si Sonia, no totes les caixes contenen el mateix, ni totes les mans saben cosir. Realment les mans d'aquesta costurera son dignes d'aquest post.

Publicat per Ignasi — 30 Des 2005, 13:24

Si ja t´ho vaig dir jo , que aquest seria el teu any

Publicat per Sònia — 30 Des 2005, 14:07

Hi hagut de tot com per dir que és el meu any, però si que puc dir, que acabarà de la millor manera que pot acabar.

Publicat per Ignasi — 30 Des 2005, 14:18

Considero el teu any apartir del dia del teu aniversari . L´any dels 27( mira el blog del teu aniversari).
Espero que aquesta vegada tinguis sort.
Ah! I això ens ho expliques, ja!!!.Però ben claret ,eh???.Sense eufemismes ni metàfores, que nos tienes en un sinvivir!!!!

Publicat per Sònia — 30 Des 2005, 15:43

Tanta metàfora m´està matant. Parla alt i clar...que sóm cotilles. No ho podem amagar. Sigues feliç

Publicat per Cristina — 30 Des 2005, 16:26

Aquestes coses no les parlaré per aquí directament...

Publicat per Ignasi — 30 Des 2005, 21:54

Jo se el que es cou aquí...

Voleu una exclusiva???

:)

Publicat per donot — 30 Des 2005, 22:05

Quant t'he de donar per comprar l'exclusiva i que no la publiquis?

Publicat per Ignasi — 30 Des 2005, 22:10

Molt agut tu!!!

Tot depèn de les altres ofertes... Però no serà poca cosa... ja hi ha força gent interessada en el tema...

Publicat per donot — 30 Des 2005, 22:14

Tu i jo haurem de parlar cara a cara.

Publicat per Ignasi — 30 Des 2005, 22:17

No parlaré sense la presencia del meu advocat!!!

Publicat per donot — 30 Des 2005, 22:18

Que parli , que parli....!!!

Publicat per Sònia — 30 Des 2005, 22:43

M´acabo de despertar, quasi que no he dormit....
Et queden bàsicament unes hores per que xerris!
No pretendràs deixar-nos així fins l´any que bé...
:)

Publicat per Sònia — 31 Des 2005, 06:51

Com esta el patí!! em sembla que si que us deixaré així fins l'any que ve

Publicat per Ignasi — 31 Des 2005, 11:30


Afegeix un comentari







 authimage