L'encant de les coses petites

Apaga les llums

pensant en veu alta

Deixa que la lluna il·lumini lleugerament els nostres cossos nuus, que el vent guii suaument les meves mans per tot el teu cos, que per sempre elles siguin els meus ulls. Així, cada cop que les tanqui recordaré la dolçor de la teva pell. Apaga les llums.

Soc teu, deixa'm sentir-te, apropa't fins que pugui sentir com respires, sense voler acabarem respirant com si fossim un. Ara que et tinc a prop puc sentir com la sang recorre el teu cos al ritme dels teus batecs. No deixis que la raó ens aturi aquest moment.

Aquest moment és nostre. Tu i jo, la nit i la foscor, caricies i petons son preàmbul del que vindrà. Unicament ens hem de deixar anar i les notres ànimes faran la resta.

Demà, quan la llum del sol ens il·lumini unicament ens quedarà el record de la llum tan clara que ens donava aquella lluna plena.

Publicat per ignasi @ 07:01, 24 Gen, 2006
10 Comentaris | 0 Retroenllaços

històries anteriors
Sentits
La capsa de galetes daneses
Agafa't fort
Nou mesos, nou motius
Agulles del temps
<< >>

T'he deixat aquest mateix comentari al meu blog: "T'insultaria, però no ho faré, perquè també mereixes que t'estimin, i molt... fas enveja sana... mira, m'has alegrat al dia, almenys algú està bé!". Felicitats i a triomfar!!!

Publicat per Guasteví — 24 Gen 2006, 11:10

Gràcies Guasteví!! ànims!

Publicat per Ignasi — 24 Gen 2006, 11:39

I aixó que ets tímid...i jo una envejosa,jejeje. Sigues feliç!

Publicat per Cristina — 24 Gen 2006, 11:51

tampoc tingueu enveja... és un text ;)
Si em coneguessis cara a cara confirmaries lo tímid que soc.

Publicat per Ignasi — 24 Gen 2006, 11:57

Sembla mentida com amb una sola carícia cega es pot transmetre tanta dolçor, i tot i que és difícil transmetre-ho amb paraules, tu ho has aconseguit :-)

Publicat per Nica — 24 Gen 2006, 12:29

Gràcies :)

Publicat per Ignasi — 24 Gen 2006, 13:05