Qui hi ha?
Ja ha passat una estona que he accelerat el pas, i cada cop el noto més a prop, no se que fer ja, que voldrà de mi, agafo fortament la cinta de la cartera (bolso gran), i a la que giro cantonada començo a correr fins que el cos em digui prou.
De continuar corrent així, se que demà tindré agulletes, i em fara mal tot, perquè una altre cosa no, però exercici, no en faig mai. Tan esforç esta sent del tot inútil, encara noto la seva presencia.
Per fi arribo a l'estació, aquesta és la meva, a la que passi les validadores de bitllets es quedarà darrera, dubto de que porti bitllet per pujar. Abans de que entri a l'estació ja he tret el bitllet de la butxaca, un cop estic dins, el poso rapidament a la màquina, l'agafo, s'obren les portes, paso. Per fi! amb tranquil·litat i esbufegant pujo al meu tren, direcció Barcelona.
Quan el meu cor per fi tornava a la normalitat, sento la seva presencia. No pot ser veritat, aquest cop no tinc més remei que donar la cara, però quan em giro veig que no hi ha ningú.
Que m'esta passant? de qui serà aquesta presencia que noto tot el dia, que m'acompanya a tot arreu, vagi on vagi. Serà que m'estic tornant boig? o que vull viure amb tu per sempre?
7 Comentaris | 0 Retroenllaços
Apaga les llums
Sentits
La capsa de galetes daneses
Agafa't fort
Nou mesos, nou motius
<< >>
A mi em va passar quelcom semblant. Sense intenció d'enriure-me'n:
Tenia uns 15 anys i anant pel carrer notava com si de tant en tant algu em donés uns copets al cul. Evidenment cada vegada que passava em girava amb cara de mala hostia però no hi veia ningú sospitós. Pujant l'escala de casa vaig tornar a notar els mateixos copets, no podia ser! Em vaig començar a acollonir. Al final resulta que se m'havia quedat enganxat un xiclet a la tira de la cartera, i al caminar s'anava balancejant de manera que topava contra el meu cul.
Publicat per menxu — 25 Gen 2006, 09:37
Em comences a preocupar, Ignasi.
Ara notes presencies paranormals???
;)
Publicat per donot — 25 Gen 2006, 10:10
A mi també em passa que a vegades noto "presències" insospitades on no hi ha res (déu meu, se m´ericen els péls dels braços...), potser és la gent que pensa en tu en aquell moment, que t´acompanya ;-)
Publicat per Nica — 25 Gen 2006, 10:10
Donot, doncs si, fantasmes i coses d'aquestes...
Nica, doncs deu pensar força en mi XD
Publicat per Ignasi — 25 Gen 2006, 10:16
A mi em va passar que em semblava que em tocaven el cul...i realment me l´estaven tocant. La meva cara de mala llet el va disuadir de seguir fent-ho:(
Publicat per Cristina — 25 Gen 2006, 10:59
