Promeses impossibles
... et prometo que faré la primera comunió, et prometo que t'explicaré el meu primer amor, et prometo que estudiaré cada dia, et prometo que no jugaré amb focs artificials, et prometo que aniré a classe...
... et prometo que aniré a dormir d'hora, et prometo que no diré paraulotes, et prometo que no picaré a ningú, et prometo que respectaré a la professora, et prometo que m'ho menjaré tot.
Si complint aquestes promeses pogués tornar a aquells anys que estaves amb mi...
23 Comentaris | 0 Retroenllaços
Tot son manies
Qui hi ha?
Apaga les llums
Sentits
La capsa de galetes daneses
<< >>
Guau...quin post més maco.Ets tu el nen guapo de la foto?
Publicat per Cristina — 27 Gen 2006, 04:12
Gràcies! si, soc jo, fa uns quants.. bastants anys. La foto me la va fer el meu pare.
Publicat per Ignasi — 27 Gen 2006, 07:28
Benvinguda Dietrich ;) gràcies, ahir vaig tornar una mica fluix a casa...
Publicat per Ignasi — 27 Gen 2006, 10:07
T´ho has de prometre a tu mateix, que és molt millor... quina cara de preocupat ;-)!
Publicat per Nica — 27 Gen 2006, 10:39
fluix? vas tenir problemes? ai, que t'hauré de donar un munt de copes gratis, al menys per oblidar que existim durant una estona... amunt amunt i fora!
Publicat per La Dietrich — 27 Gen 2006, 10:43
fluix? vas tenir problemes? ai, que t'hauré de donar un munt de copes gratis, al menys per oblidar que existim durant una etona... amunt amunt i fora!
Publicat per La Dietrich — 27 Gen 2006, 10:43
Dietrich, si, records, anyorança de temps passats. Avui d'aquest tema ja estic millor :). Però les copes te les accepto igualment.
Publicat per Ignasi — 27 Gen 2006, 10:46
Ostres...que maco, estàs nostàlgic d'algun amor?O és que algunamor present t'ha fet pensar en els amors que han passat per la teva vida?En tot cas, sempre és maco recordar els amors passats( si són de bon rollo és clar!) però ara estem al present...així que...a viure;P
Publicat per Labmaniakes — 27 Gen 2006, 11:52
Més que nostàlgic d'un amor dels que tens al cap, d'un altre tipus d'amor que tenia cap a la persona que li feia totes aquestes promeses. Per cert, benvingudes al mon del blog.
Publicat per Ignasi — 27 Gen 2006, 12:01
I el del disseny? per mi tens el blog més ben disenyat de blocat de tots els que he vist.
Publicat per Ignasi — 27 Gen 2006, 13:22
Li has de continuar fent promeses, perque ella no deixarà mai de estar amb tú .
Publicat per Sònia — 27 Gen 2006, 16:07
Ho entenc, aquest amor també és molt maco i sempre estarà aquí, ja ho saps!Les coses se'n van però els sentiments sempre es queden dins...
Publicat per Labmaniakes — 27 Gen 2006, 17:48
Pels amors passats o impossible que em comentaves abans, a vegades queden sentiments, però no anyorança d'aquells dies.
Publicat per Ignasi — 27 Gen 2006, 17:58
Prou que ho sé!El meu cor està pleeeeeeeeeeeee de sentiments per amors passats,jejej!
Però bé, en llegir el text per segon cop he entès ben clar que no parles d'aquests tipus d'amors, sino d'una cosa diferent, amor, però diferent...
Publicat per Labmaniakes — 27 Gen 2006, 18:17
Jo penso què es pot sentir enyorança fins i tot d'un plat de macarrons. (Els que em feia la iaia)
Com pots dir que no queda enyorança dels dies passats amb antics amors?
L'amor, tant si se sent per un amic, un familiar o una parella, és amor. I quan el perds fa mal. I quan no el tens, l’enyores i desitges tornar per un moment en un d’aquells dies en concret. El record de la felicitat viscuda no ens deixa mai.
Publicat per donot — 28 Gen 2006, 10:00
estic d'acord amb tu, Donot. Sigui pel tipus d'amor que sigui, quan l'has perdut i sents recança, sempre enyores el temps viscut
Publicat per Mery Cherry — 28 Gen 2006, 21:05
