Allò que sentia
Aquella tarda d'abril et vas quedar fins tard practicant piano. En un parell de mesos t'havies d'examinar al Liceu de Barcelona, i per a llavors havies de portar les peces ben sabudes.
Com tu, a les aules de música, situades en un racó de la planta superior de l'escola, també quedava ella. Cada cop que acabaves de tocar una peça podies escoltar-la tocar a ella, des d'un piano situat en la penúltima sala. Mentre la senties, et venia la imatge de la darrera vegada que l'havies vist tocar...
A diferencia de tu, ella reflexava més sentiment quan es posava a tocar. Podies veure com els seus dits acariciaven suaument cada una de les tecles d'aquells gastats pianos. Les seves mans ballaven com si fossin fulles seques caient d'un arbre.
Abans de que fosin quarts de set, ella es va apropar a la sala on practicaves per dir-te que marxava, i demanar-te si quedava gaire. Sense pensar-ho, tot plegant els llibres de schubert, bach i el llibre d'escales i acords, li vas dir que no, que també marxaves.
Sortint de l'escola, la vas acompanyar cap a casa seva...
11 Comentaris | 0 Retroenllaços
I'm gonna kill you
Promeses impossibles
Tot son manies
Qui hi ha?
Apaga les llums
<< >>
Aquell any vem aprovar els dos, un any després ella deixava l'escola per anar a l'institut públic a fer bup.
Publicat per Ignasi — 05 Feb 2006, 16:08
Si! la he vist molts cops, però tot a partir de que va marxar va ser diferent. Ara és d'aquelles persones de "si te he visto no me acuerdo"
Publicat per Ignasi — 07 Feb 2006, 09:09
Ostres, quina llàstima...A mi això també m´ha passat algun cop. Coses de la vida...
Publicat per Cristina — 07 Feb 2006, 10:20
Molt maca la història...jo sempre havia volgut tocar el piano, de fet vaig fer unes classes però sent realista, com que mai em podria comprar un piano, vaig acabar comprant-me un organillo!jejeje!Sempre em queda escoltar com toquen els altres...
Publicat per Labmaniakes — 07 Feb 2006, 11:00
Cristina, la vida és així, tampoc s'hi pot fer res.
Labmaniakes, els pianos electrònics sonen força bé, tenen algunes avantatges i no son tan cars.
Publicat per Ignasi — 07 Feb 2006, 13:27
quina foto més maca!
em veig a mi mateixa en una història semblant. en un conservatori. però una mica més tràgica.
bon post
Publicat per iurema — 08 Feb 2006, 13:43
