Breaking my back just to know your name
Seventeen tracks and I've had it with this game...

Amb aquestes dos línies del Somebody Told Me dels The killers començava davant un espectacle, del que jo anava a ser més que un espectador...

Eren quarts de dotze, jo tornava de sopar a casa d'una parella, amics de la feina, que s'havia traslladat recentment a madrid.

Tot i ser la gran capital, a aquelles hores no hi havia gaire gent pel carrer, i a l'entrar al metro, vaig comprovar que a sota tampoc. Amb els 5 sentits ben oberts em vaig dirigir cap a la meva linia.

Ready? Let's roll onto something new
Taking its toll and I'm leaving without you

Un cop arribat a l'andana, vaig veure el meu metro parat, i vaig correr fins que les portes van pitar indicant que havia arribat just a temps. Esbufegant una mica, vaig asseure al primer lloc que vaig trobar.

Davant meu, tenia una parella una mica estranya:
Ell era el tipic noi que t'imagines comprant al Maximo Dutti, les seves camises a quadres amb la seva corbata, els seus pantalons llisos. Tot pentinadet com si tingués per estilista algú de Cuentame como paso.
Ella, semblava molt més jove que ell, i no feia pinta de que comprés la seva roba a cap botiga inditex, més bé diria que la treia del Born de Barcelona, o al barri de Chueca.

Pace yourself from me
I said maybe baby please
But I just don't know now
When all I wanna do is try

Un cop vam abandonar l'estació, ella va acariciar-li la cama, mentre amb els seus llavis jugava amb el lòbul de l'orella d'ell. Pel contrari, ell semblava impassible a tot atac. Fins que la ma d'ella va pujar fins allà on les cames s'acaben i comença el cos. En aquell moment ell es va girar de cara a ella, i es van començar a llepar. Donava la sensació de que jo no estava allà, si no fos per que ella em mirava mentre anava acariciant cada un dels racons del seu cos.

Somebody told me
You had a boyfriend
Who looked like a girlfriend
That I had in February of last year
It's not confidential
I've got potential
A rushin', a rushin' around

Tres vegades va sonar aquesta estrofa fins que va parar el metro. En aquell moment, ell aixecant-se violentament, va agafar la ma d'ella com si d'una bossa de plàstic es tractés, i van sortir rapidament del vagó tot parant abans per donar-me un cop de puny. Sembla que no li agraven gaire les mirades que em feia.