Trufa
Si tanco la boca puc recordar el teu sabor, el teu tacte, la teva olor. Et sento, et noto, t'estimo. Et vull amb mi, lluny de mi, siusplau no.
T'anyoro, t'odio, t'estimo, et necessito. Ho saps, i se que ho saps.
Faig tard, ha arribat el final, si havia de passar ja no passarà i no es pot fer res.
M'excites, m'escalfes, i tu ho saps. T'anyoro, et ploro i tu no estàs.
Que és això que sento? que puc fer-hi? no vull que te'n vagis, de dins meu.
Publicat per ignasi @ 23:15, 08 Feb, 2006
4 Comentaris | 0 Retroenllaços
4 Comentaris | 0 Retroenllaços
històries anteriors
3 minuts i 17 segons
Allò que sentia
I'm gonna kill you
Promeses impossibles
Tot son manies
<< >>
3 minuts i 17 segons
Allò que sentia
I'm gonna kill you
Promeses impossibles
Tot son manies
<< >>
És curiós com totes les sensacions (amor, odi, enyor, necessitat) es barregen quan estimes algú, potser l´amor és això ;-)!
Publicat per Nica — 09 Feb 2006, 10:21
No ha triomfat gaire... que hi farem!
Si Nica potser l'amor és aquest mínim de distància entre sentiments tan oposats.
Publicat per Ignasi — 12 Feb 2006, 20:17
