Allà es trobava ell corrent per mig del bosc, amb el seu fusell, la motxilla, i tres bales a la ma. No havia tingut temps a carregar de nou quan es va donar compte que tots els seus companys estaven morts. Darrera seu solament sentia bordar un parell de gossos, i els crits dels soldats: ¡Hay que coger a esos hijos de puta! no debe quedar ninguno con vida!

L'atac al punt de control no va resultar com els plans del comandant havia traçat el dia anterior. Al punt no hi havia sis soldats com els havien informat, per algun motiu, es van trobar amb dos dotzenes ben preparats. La missió havia resultat un suïcidi.

En Cesc estava de sort, aquella zona se la coneixia força, era ben a prop de Manresa, així que va córrer amb totes les seves forces, sabent el que li podia ocórrer si l'agafen. A mesura que avançava cada cop sentia més fluix les veus dels soldats, i dels gossos, fins que va deixar-los de sentir. Havia arribat a Manresa.

Un cop allà el silenci solament era trencat per les seves esbufegades i per l'impacte del vent en cada una de les branques d'aquells arbres. Fins que de cop, va agafar el fusell, girar-se, i es va tirar a terra mentre l'acabava de carregar. Estava sentint passes, més endavant va apuntar a una de les dues ombres que sortien del bosc, i finalment va veure que eren en Jordi i l'Anna, companys de la seva milícia. Tots tres eren els únics supervivents de la milícia dels quatre vents.