En un dels hiverns més freds que es recorda, en Cesc, un jove de 25 anys de la Catalunya central es trobava en una deshabitada Manresa (La població que no va anar a la guerra contra el rei, va decidir exiliar-se cap a França, fins que el país gal va tancar les fronteres).

Estava acompanyat per Anna i Jordi. Eren els únics supervivents de la milícia dels quatre vents. Tres setmanes abans estava formada per onze milicians, però en un atac contra una unitat de control de l'exercit, va quedar reduïda a ells 3, que van poder fugir quan van veure la impossibilitat d'aconseguir el seu objectiu.

L'Anna havia nascut al 82 a Barcelona, als pocs mesos de néixer va perdre els seus pares en els bombardejos, i va passar a viure amb la seva tieta a Vic. Ella no recorda els seus pares, solament sap les històries que li havia explicat la germana de se mare. D'elles es va crear una imatge de com era Barcelona, de com eren els seus barris, l'ambient, la vida.

En Jordi, era de Berga, aparentava uns 28 anys, i poc més es sabia d'ell, tret de que abans d'entrar a la milícia treballava de fuster amb el seu pare, amb el que no tenia gaire bona relació. Un cop va entrar va perdre el contacte amb la seva família.

La fatiga acumulada durant dies de recerca de provisions, va fer que els tres decidissin descansar en una de les cases del casc antic de la ciutat, a l'espera de decidir que podrien fer l'endemà.