el final
Després de tots aquests dies agafo aquella samarreta i encara fa olor a tu, miro al voltant i no hi ets. Buidor dins meu, espai i temps que son per mi, però malgasto enyorant aquells dies que les coses no entraven.
A mesura que passen els dies, les hores, els minuts vaig desapareixent, em faig invisible, el meu cor deixa de sentir, deixa de bategar, tinc por, por a desapareixer, por a tornar-me fred, insensible, immune a ser estimat, i a tornar a estimar.
Voldria plegar tot, viatjar, començar una vida nova, en la que pogués observar el cel estrellat sense pensar en tu. On els teus defectes no siguin font de justificacions innecessàries per aquesta nova situació. Una nova vida, una vida meva, una per mi.
Tot s'ha acabat.
4 Comentaris | 0 Retroenllaços
Recording... stop, rewind and play
Nena estúpida
Nit de pluja reflexes de qui ja no hi és
Tu
Trufa
<< >>
Mmm...com que mai se sap (encara que es suposi)si l'escrit és cert o no, en cas de que fós una situaciói real, dona't un temps, un mes és molt poc!!!
No et tornis immune a estimar, és dur però no es tracta de negar-se aquest plaer, ja veuràs com les coses canvien i, algun dia, sorgeix allò que t'ompli...
Publicat per Labmaniakes — 06 Mar 2006, 10:20
Després d´un final sempre hi ha un començament, i normalment molt millor que l´anterior ;-)... (per cert, ja és hora de rentar aquella samarreta, marranot! jejejejeje)
Publicat per Nica — 06 Mar 2006, 11:53
Les olors...que poderoses que són... Tot passar-ho, és difícil de creure-ho però és així.
Publicat per annatarambana — 06 Mar 2006, 13:26
A tots, gràcies.
Labmaniakes, tan de bo.
Nica, portava una temporada sense posar-me-la. La roba d'hivern (no interior) no la rento sempre després de posar-me-la.
Anna, si, les olors fan recordar coses, situacions, amb molta facilitat.
Publicat per Ignasi — 06 Mar 2006, 15:22
