A contrallum
En el meu somni estic en mig d'una ciutat on la llum és tan intensa que els ulls únicament capten blancs molt blancs i negres molt negres. La resta dels colors s'han perdut entre la llum i les ombres. L'ambient pot semblar trist, però a la vegada sembla donar esperança.
El moviment fa que la llum esborri i crei ombres on abans no hi havia. Futur i passat juguen al ritme del moviment, al ritme de la llum, al ritme de les ombres. Ombres passades, futur ple de llum. Passat i futur de costat, diferenciats, contrastats de forma impossible, començar de nou, trencar amb tot.
El meu somni arriba al seu final quan la llum es torna tan intensa que esborra totes les ombres. Potser aquest és el moment en que viuré sense poder recordar, sense poder anyorar, sense res a estimar.
5 Comentaris | 0 Retroenllaços
Making of: Un matí de diumenge
Un matí de diumenge
Som diferents?
el final
<< >>
massa vegades la llum no ens deixa veure allò que ens seria més important als nostres ulls, ja sigui per excès o per inexistència... és llavors quan podem decidir si quedar-nos amb el seu record o esborrar-lo del tot... jo aposto per portar llumins a la butxaca ;)
Publicat per aina — 12 Mar 2006, 12:37
Un amic va proposar-me un exercici: tancar els ulls per veure el món de veritat...
Publicat per La Dietrich — 12 Mar 2006, 19:53
Ostres Dietrich, se m´ha fet un nus a la gola amb això que has escrit. Serà que sóc una bleda???
Publicat per Cristina — 12 Mar 2006, 20:50
És que jo crec que tot, més enllà dels colors, és un joc i laberint d´ombres, on tot potser té el mateix color però amb diferents matissos... per cert, potser el que estàs narrant és una experiència de viatge astral on es veu la llum al final del túnel (quin yuyu! jejejejeje :P!!)
Publicat per Nica — 13 Mar 2006, 12:15
Alguns pacients meus que han estat a punt de morir m´ho han dit això de la llum al final del túnel i sembla que en aquell moment estaven molt a gust en aquella situació...
Publicat per Cristina — 13 Mar 2006, 12:30
