El mestre parisenc torna amb un triple cd format per un parell de sessions i un cd amb alguns dels singles que utilitza en les sessions. Ja fa gairebé dos anys que us vaig comentar el Cruising Attitude, de fet, va ser dels primers cds que vaig comentar.

Les sessions segueixen el seu estil, fora de tot tipus d'influència temporal, fora del house més dur i instrumental que es pot trobar darrerament. Dimitri es decanta més per un house més clàssic, més Disco, per alguns més Old school. En resum house de veus "negres", potents però suaus. La primera sessió és la més ballable de les dues, la segona és més trànquil·la i no entra tan fàcilment, però és igual de bona que la primera.

Aquest recopilatori destaca per esta ple de reedicions dels clàssics del house, reedicions que fugen de l'ús exclusiu del sampler, per utilitzar més varietat de veus i de lletres del que estem acostumats a veure en aquest tipus de música.

En resum, com diria un que viu on fa fred, un must have pels amants del bon house, del house cantat, del house clàssic.