Paraules
De paraules podria omplir el cel, de sentiments els núvols, per omplir de sensacions les pluges d'abril. Sensacions, estímuls, que fa temps vaig sentir, vaig jurar i perjurar que no els tornaria a sentir, que no tornaria a caure en aquest parany. Juraments impossibles, paraules inútils.
Tanta paraula podria dir, tanta paraula deixo de dir, paraules que esperen, paraules que podrien sorprendre, totes son reflex del que sento i penso, però per paraules com por, vergonya, timidesa... mai son sentides per qui les ha de sentir, tornen al meu cap abans de sortir per la meva boca, com les onades quan arriben a la platja i que sense haver-te mullat tornen cap a la mar.
Es una mar plena de paraules les que inunden el meu cap, tot de paraules, que potser mai més sortiran.
8 Comentaris | 0 Retroenllaços
Lluita
Potser és el moment de sortir
A reveure!
A contrallum
Som diferents?
<< >>
M'ha agradat molt el teu escrit....
M'ha deixat una sensació de dolçor! Inspirat en una diada màgica?
Publicat per llunacreixent — 23 Abr 2006, 22:10
Ja tornem a ser-hi???No les amaguis tant les teves paraules, que algun dia, de tantes que en tindràs acumulades, sortiran en explosió i ja no les podràs parar...intenta treure-les a poc a poc ;P
Publicat per Labmaniakes — 24 Abr 2006, 14:56
Hauria de seguir el teu consell, i deixar-les anar a poc a poc.
Publicat per Ignasi — 24 Abr 2006, 15:33
La meva frase favorita d'aquest text: "De paraules podria omplir el cel, de sentiments els núvols." Molt maca. Quantes veagdes, no ens hem sentit tots una mica així!
Publicat per annatarambana — 24 Abr 2006, 22:47
Tantes paraules, i la gent no se n´adona que molts cops els silencis no signifiquen que estiguem buits de pensament, si no tot el contrari...
Publicat per Nica — 25 Abr 2006, 10:38
Anna, si, i quants hem pensat que mai més ens tornarem a sentir igual.
Nica, els silencis venen de pensar, però potser masses silencis, massa pensar, no és bo, sempre s'ha de saber deixar anar un.
Publicat per Ignasi — 25 Abr 2006, 11:06
