I didn't believe in anyone but I found you today
My eyes are not closed baby I still remember

Allà estava, tota nerviosa a la vegada que emocionada, sonaven les primeres notes i les primeres paraules de To the dancers in the rain de l'Emilie Simon en aquell pub barceloní.

Era la primera vegada, mai abans havia sortit amb algú que sentis alguna cosa per mi, no sabia com reaccionar, tenia tot el cos immòbil davant seu, amb por de decebre-la.

I'm your princess for a night, maybe for ever
We were dancers in the rain and it still remains

En la seva mirada es podia veure que ella sabia que mai havia tingut a ningú tan a prop, el fet de dir-li i veure la seva reacció va treure'm un pes de sobre, ella tot acariciant la meva mà, va murmurar-me: no tinguis por, estàs molt tensa, deixa't anar. Era evident, que quan més s'apropava, més tensa estava.

If my words are not that clear
I know my heart is understanding
Every littles kiss of you

Tota la vida esperant aquell moment, tota la vida amagant el que sentia per por al rebuig, tota la vida. Entre carícies innocents es va apropar, i els nostres llavis es van unir. Els meus com la resta dels músculs del meu cos estaven immòbils, però no insensibles.

My lover is gone but I'm not on my own
With all these little kisses of you

En aquell moment vaig sentir com si deixés anar la carrega de molts anys, a la vegada que veia desapareixer la resta de la gent. Allà quedàvem ella i jo.