aquesta metamorfosi del temps ja ens encarreguem nosaltres mateixos de fer-la. Bons moments fugaços, i mals moments inacabables. Quan esperem una cosa meravellosa que està a punt de passar, no acaba mai i el temps es fa lent, i quan passa, ...ja no hi és.

M'alegro d'aquests petits canvis que estas visquent. Jo també espero algo, però no sé exactament què...

;)

Publicat per fardatxo — 19 Mai 2006, 00:19

Que no en gaudeixes prou? Si la resposta és si, llavors no necessites tocar el temps... només et cal no desaprofitar-lo.

Publicat per donot — 19 Mai 2006, 09:40

Ja t´ho vaig dir fa uns dies. Et noto diferent. Només em va fer falta veure les fotos per adonar-me´n que no eres el mateix Ignasi. Viu això que està passant.I com diu la Donot aprofita el temps. Temps perdut no es recupera. Sigues feliç :)

Publicat per Cristina — 19 Mai 2006, 10:06

La percepció del temps ens juga males passades. A vegades es fa etern i altres es fa escorradís. Només podem fer que viure el moment i aprofitar-lo.

M'ha fet pensar amb quin color és la meva línia de la vida...

Publicat per annatarambana — 19 Mai 2006, 10:46

No ho sé, el temps és molt relatiu. Jo, com a mínim, vaig gaudir molt amb la vostra companyia a Sant Pol.

Salutacions company

Publicat per Jordi (itaca2000) — 19 Mai 2006, 16:10

Gràcies a tots, pels vostres petits consells.
Anna, ja has descobert de quin color és la teva línia de la vida?

Publicat per Ignasi — 22 Mai 2006, 08:27