Ulls tristos
Amb una mirada als ulls et descobreixes, amb una mirada als ulls et descobreixen, amb una mirada als ulls descobreixes el que sent cada un, el que pot estar pensant en aquell moment. Amb una mirada als teus ulls pots quedar-te nu,
Quan dos mirades es creuen, el mon desapareix, el temps es para per unes dècimes de segon, el cap flueix, els pensaments circulen tant ràpids que no et dona temps a centrar-te. Quan dos mirades es creuen pots arribar a sentir bategar el teu cor, pots arribar a sentir bategar el seu cor, quan dos mirades es creuen pots arribar a no controlar tants sentiments de cop.
Entre mirades i mirades, ulls i ulls, descobreixes els seus ulls tristos, la seva mirada misteriosa, voldries descobrir-la, però el teu cap no et deixa, ell et priva d'actuar lliurement. La consciencia et te pressa en el teu propi cos.
13 Comentaris | 0 Retroenllaços
Jugant amb el temps
Lo hecho, hecho esta
Mig obert
Dubtes
a 2 minuts i 42 segons...
<< >>
Carai...què profund per ser tan d'hora al matí...la noia de la foto sembla entre trista i preocupada...em fa una mica de pena. TOt i que el cap no et deixi, penso que t'hi podries haver acostat i potser li alegres el dia...què maco.
Publicat per Pandora — 27 Mai 2006, 10:49
El tenia al cap fa dies, i avui per fi ha volgut sortir. Una mica d'hora per aquestes coses...
Ho he de fer algun dia, total, és Barcelona, no tenim perquè tornar-nos a veure.
Publicat per Ignasi — 27 Mai 2006, 11:12
Uf!, com em sona tot això, passa tantes vegades pel carrer. Molt maco, molt inspirat. Les mirades que es creuen es diuen tantes coses però el nostre cervell ens atura, no ens deixa pas actuar, més enllà de les mirades que parlen entre elles.
He, som carn i ossos, i emocions!!!!!!!!!!!!!!!!
Publicat per Jordi (itaca2000) — 27 Mai 2006, 13:51
Quanta rao que tens, és que som de carn, ossos i emocions!!
Publicat per Ignasi — 27 Mai 2006, 16:18
Trobo que el text s'avé molt amb la fotografia. Sembla tan abatuda. Decepcionada.
Publicat per annatarambana — 27 Mai 2006, 16:32
Gràcies, tot i tenir aquesta care de tristor, he de reconeixer que m'atrau força.
Publicat per Ignasi — 27 Mai 2006, 17:08
Molt maco!
Ho he pensat moltes vegades perquè sóc molt observadora. Les mirades, les furtives, les directes, les entremaliades, les buides, les tristes...
Per què no li vas dir res?
Publicat per Lili — 27 Mai 2006, 17:30
Creus que la tornaràs a veure?
Si la veus no perdis l´oportunitat...
Publicat per Cristina — 27 Mai 2006, 19:38
Barcelona és molt gran, però mai es pot dir mai. Ja m'he retrobat altres cops amb gent que pensava que no tornaria a veure.
Publicat per Ignasi — 27 Mai 2006, 19:48
Crec que la expressió i estat d'ànims de la noia dona peu a diferents interpretacions ...depenentment del nostre propi estat d'ànims.
Publicat per fardatxo — 28 Mai 2006, 01:42
Quanta raó que tens Fardatxo, l'expressió de la noia, i el que pensem que li passa, bé condicionat pel nostre estat d'ànim.
Publicat per Ignasi — 28 Mai 2006, 07:12
