Ella
En el rostre d'elles buscava els ulls d'ella, en la essència dels seus perfums cercava aquella olor afruitada que tant m'atreia d'ella, però mai trobaria la senzillesa i l'elegancia que feia d'ella algú tant únic.
Podia sentir el flaire suau del vent entre els dits de la meva mà, com si l'esperit d'ella volgués que girés, que ella hi és darrera meu, el mateix esperit que em diria:
Vull quedar-me amb tu, vull sentir la veu de qui salta de pensament en pensament, de qui apareix i desapareix del meu cap, de qui la meva mà dibuixa la silueta amb sentiments sobre una tela cosida amb els somnis de tota una vida.
7 Comentaris | 0 Retroenllaços
La creadora de somnis
Jugant amb el temps
La creadora de somnis
305 llunes
<< >>
Què maco! Noi, quan escrius em fas pensar en Barcelona i m'enyoro...Per cert, ets molt romàntic...Ja no en queden,-)...
Guarda sempre aquest sentir tant teu!
Petonets!
Lili
Publicat per petitabruixa — 25 Jun 2006, 14:41
Gràcies Petitabruixa!! miraré de seguir el teu consell.
Sempre pots anar a Barcelona un cap de setmana no?
Publicat per Ignasi — 27 Jun 2006, 08:35
ostres Ignasi, és molt bonic això que has escrit!Però si pel que sigui ella ja no hi és potser que aquests records vagin minvant,no?Hi ha coses que no s'han d'oblidar però aquelles que ens fan mal millor intentar apartar-les poc a poc...
Publicat per Labmaniakes — 28 Jun 2006, 23:54
Gràcies pel consell Labmaniakes, la situació com la vaig imaginar no va succeir, però bé, si més no el record que ha quedat no és dolent, i no s'ha d'oblidar ;).
Publicat per Ignasi — 29 Jun 2006, 11:14
ella, ella mai va deixar que descobris el que amagaven els seus ulls.
Publicat per Ignasi — 29 Jun 2006, 21:24
jejeje, aquesta resposta teva a la pregunta de la Iuki...sol passar que mai acabem de descobrir-ho del tot...
Publicat per Labmaniakes — 04 Jul 2006, 11:33
