De taló i pinzell
Ara, sentint el teu cos, sentint els teus moviments a compàs de les notes d'aquell trist acordió, se que seràs meva, quan arribi el meu torn, podràs veure reflexa't tot el que sents per mi, tot el que vull de tu, tot el que tu i jo farem juntes.
El silenci no ens aturarà, el silenci no és més que un desert en el que tu i jo dibuixarem un oasi de música, tu seràs el meu pinzell, i jo seré el teu, els nostres moviments seran les linies que unicament tu i jo veurem, unicament tu i jo.
3 Comentaris | 0 Retroenllaços
Des de la meva cambra podia sentir-la.
Entrava per cada racó del meu cos i allà restava inmòbil, mentre pensava en tot.
Tot i fins i tot TU.
Sense saber el per què, una dolça llàgrima lliscava per la meva galta, com si estigués seguint el ritme de la música.
Música coneguda però extranya.
Entrava per la porta sense avisar i em besava de dalt a baix, una vegada i una altre.
Música estimada, música que del cor em sortia, música la única que coneixia,
MÚSICA ETS TU.
Publicat per Txell — 07 Jul 2006, 11:12
Tu més! jajajajajaja apalins... bon cap de setmanaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Publicat per Txell — 07 Jul 2006, 12:18
