El nen que menjava lacasitos

En aquestes últimes setmanes m'he adonat de com la vida dels meus companys i amics ha estat canviant, com alguns ja es casen, i com d'altres ja esperen nens. Em miro a mi mateix, amb la mateixa edat que ells, i que veig, res, cap canvi, tot segueix igual, res a canviat, continuo sent aquell nen que menjava lacasitos.

no puc més

És aquest nen el que surt pels carrers de Barcelona a captar moments, sentiments, emocions, és aquest nen el que dibuixa amb paraules els somnis i les vivencies d'un adult. És aquest nen pel que van molts dels vostres comentaris.

Aquest nen, com tots els nens, te por, por a ser descobert, por a ser vist, por a que el facin mal. Aquest nen, no sortirà mentre continui tenint por, aquest nen mai deixarà que'l tornin a fer mal com altres vegades, aquest nen romandrà dins l'adult, esperant el dia que ell sigui més fort que el seu protector.



Ignasi, aquest nen que menjava lacasito en seguirà menjant tota la vida. La gent no canvia, la gent només creix. Però hem de mirar de crèixer també com a persones.
Ningú li farà mal a aquest nen...

Publicat per Txell — 11 Jul 2006, 09:26

Jo crec que els nens són molt valents... No tenen tanta por.
No saben el mal que els hi poden fer i aquesta ignorància els fa tenir valor per fer coses que de grans, mai faran.

Així que... Fes!!

Publicat per donot — 11 Jul 2006, 12:58

Si ets conscient de totes aquestes coses significa que ja no ets aquell nen, no creus?El que passa és que deu haver-hi una part d'ell moot gran guardada dins...

Publicat per Labmaniakes — 11 Jul 2006, 13:53

Ignasi, posa't en contacte amb mi quan puguis... t'he deixat el meu mail.

Publicat per Txell — 11 Jul 2006, 15:47

ei, pimpollo, si no te deixes veure no te descobriran... i el mal te'l faran tan si vols com si no vols, igual que tu en faràs volent o sense voler... així que posa't un bon barret perquè no te cremi el sol i surt al carrer i a conèixer gent! una abraçada!

Publicat per La Dietrich — 11 Jul 2006, 16:20

...de què té por, aquest nen? pensa que a vegades, la por és molt sana, Ignasi, però se n'ha de saber, de tenir-ne... saps? a vegades no val la pena! És normal que ens fem mal els uns als altres, però, és llei de vida i s'ha de saber trencar aquesta carcassa per poder sortir a l'exterior i descobrir que si t'ho mires ben atent, la vida és molt bonica, tot i que complicada (com diuen els pets). Així que surt al carrer i somriu :)
I aquest nen, no el perdis mai. És l'essència de cadascú. Compar-li un globus d'heli i vola amb ell :)

Publicat per iuki — 12 Jul 2006, 00:51

Gràcies pels vostres consells i el vostre suport!

Publicat per Ignasi — 13 Jul 2006, 12:09


Afegeix un comentari







 authimage