Després d'aquests dies de pluja, obro els ulls, i trobo el teu nom escrit a la taula. En el meu record resta la imatge d'intentar escriure'l amb llagrimes a la llum de l'espelma que mai va voler deixar-me que tanqués els ulls.

La llum de l'espelma continua encesa, amb la mateixa intensitat de sempre. Els somnis, la nit no ha esborrat el teu nom. El temps i la distancia no han esborrat el desig que em brota dins. La necessitat de tornar-te a veure, de tornar-me a vestir amb la teva essencia, de decorar els carrers amb el teu somriure, de sentir la música dels teus gestos, dona vida a l'espelma, que es consumeix i consumeix sense acabar mai amb la infinitat del seu combustible.

És així, no canviarà... espera'm a que pugui tornar a ser jo qui dugui l'espelma que t'il·lumina en tot el que fas.