On és el límit?
Sempre m'han impressionat els reporters de guerra, que en mig d'una batalla poden captar el patiment del ferit, l'expressió del nen que no te força per aixecar la metralladora, o la del pare que acaba de veure com el seu fill perd una cama al xafar una mina. Com poden estar darrera la càmera, quantes imatges has de veure com aquestes per quedar-te darrera?
La meva afició, no és ni molt menys comparable a la feina que realitzen, però des de fa unes setmanes que em plantejo fins a quin punt puc captar aquestes imatges al carrer, fins a quin punt tinc dret de fotografiar el que passa pel carrer? la majoria de cops que m'han descobert fent-los una foto han reaccionat malament. Com reaccionaríeu vosaltres si algun dia trobéssiu una foto vostra al meu flickr o al meu blog?
A mesura que faig més i més fotos al carrer puc sentir com la càmera es va fer transparent i soc jo el que està allà davant, sense poder-me amagar, descobert, sentint com si estigués sent fotografiat.
11 Comentaris | 0 Retroenllaços
Jo no tinc cap mena de problema en que la meva cara surti per Internet, bàsicament jo pujo força fotos meves al flickr.
T'enrecordes d'aquell noi que vas fotografiar als castellers i que jo coneixia? Quan li vaig ensenyar a ell i al seu cosí (que es company de classe) els hi va fer molta il·lusió.
Clar que cadascú és un món, i no a tothom li pot agradar.
Fins a quin punt ho pots fer? Ni idea, però no ho deixis de fer, que te'n surts molt bé i les fotos són genials ;)
Publicat per intensity — 13 Ago 2006, 21:32
La veritat que de moment la gent mai m'ha dit res a mi tampoc, però si que et miren malament alguns.
Publicat per lmewmon — 13 Ago 2006, 23:12
No se com m'ho prendria, suposo que depenent de la situació, però crec que no massa bé.
Lo que passa que a mi també m'agraden aquest tipus de fotos i just començo ara a introduïr-me en aquest món.
Lo del dret a la intimitat és un tema "peligut", i s'ha d'anar amb molt de compte
Publicat per conopium — 14 Ago 2006, 11:47
Home, el dret de la intimitat i el de la llibertat d'expressió estan força propers no? publicar fotos sense guanyar pasta d'elles no és cap delicte des del meu punt de vista. El problema esta en que hi ha molta gent que no li agrada sortir, però que no veu cap problema en que se les faci als altres; quan potser aquests tampoc volen sortir.
Publicat per Ignasi — 14 Ago 2006, 12:22
Si no recordo malament el comentari que ens va fer la professora d'un curs de fotografia que vaig fer, tu pots fotografiar les persones que veus, però les persones també poden negar-se a deixar-se fotografia. Però el que és més delicat, és publicar les fotos (encara que sigui sense afany de lucre) sense haver-ne demanat permís als models. Aquí sí que hi podria haver problemes.
Publicat per Ferran — 14 Ago 2006, 17:10
Vaja, Ignasi, aquesta pregunta també me l'he fet. Un cop vaig anar a una exposició d'un fotògraf nordamericà (no recordo el seu nom) i explicava que durant les dècades dels 50-60 feia les fotos a la gent del carrer, i pràcticament posaven per a ell. En canvi ara, la gent defuig èsser fotografiat.
Publicat per fardatxo — 14 Ago 2006, 17:39
Ferran, la pregunta és, quina diferencia hi ha entre un retrat d'algu al carrer, i la foto d'un turista a la plaça catalunya. No se si m'explico, tard o d'hora de les 2 fotos poden sortir les mateixes persones o no.
Fardatxo, si, el problema esta en la societat actual, que tendeix a desconfiar de tot.
Publicat per Ignasi — 15 Ago 2006, 12:53
La intenció? La foto d'un turista a la plaça Catalunya pot incloure persones (és inevitable!) però no és la fotografia d'una persona en concret, i el retrat sí. Vaja, que una persona que està asseguda a la plaça Catalunya prenent el solet no és el mateix que l'estàtua d'una de les fonts que hi ha, i potser no vol ser fotografiada o no vol que la seva fotografia es publiqui.
Publicat per Ferran — 15 Ago 2006, 15:07
No costa gaire fer fotos de gent i que no semblin intencionades, a més, tal com avança la tecnologia d'aqui dos dies hi hauran càmeres amb tants megapixels, que treient una foto de la font, podràs retallar una a una cada una de les persones que hi han assegudes al costat.
La diferencia entre demanar permís per fer la foto o fer-la abans de demanar-ho, és que en una treus un retrat d'una persona, i en l'altre fas fotos d'emocions.
Publicat per Ignasi — 15 Ago 2006, 15:12
Tens raó, no hi ha res més frustrant que intentar fer una foto d'algú en un moment determinat, se n'adoni i posi cara de foto.
Publicat per Ferran — 16 Ago 2006, 16:54
Si, a mi se'm dona força malament el retrat. Però bé, sempre pots arribar al nivell del Sergi Bernal, que demanant-ho treu uns retrats genials!
Publicat per Ignasi — 16 Ago 2006, 17:08
