El moment
Tot i el temps que ha passat, recordes a la perfecció on vas deixar els protagonistes, on vas deixar el malestar de la protagonista en vers ell, el perquè vas deixar de llegir-lo.
Amb el canvi de clima trobes que tens una història pendent, el final d'aquell llibre que has estat duent tots aquests mesos tot i saber que no estaves preparat per obrir-ho. Ara ha arribat el moment de posar-hi fi, de tornar a captar l'essència i els sentiments entre les seves paraules.
8 Comentaris | 0 Retroenllaços
Des de Russia amb amor
Torno a fer maletes
On és el límit?
Surar en l'espera
<< >>
Si ara et sents preparat, doncs endinsa-t'hi. A vegades llegir certes històries, paraules, sentiments quan no estem del tot preparats no és del tot recomanable.
Bona lectura plujosa!
Publicat per llunacreixent — 15 Ago 2006, 21:15
Una vegada em van dir, que els llibres creixen amb nosaltres. I, vaig trobar que tenien tota la raó. A vegadse potser, ens cau a les mans un libre que a més ràpid que el nostre jo. Però, no és fantàstic poder tornar-hi quan estàs preparat? Els llibres són un gran tresor, perquè sovint, ens ajuden a descobrir el tresor que duem dins.
Publicat per annatarambana — 16 Ago 2006, 14:13
Jo tinc pendent una pel·lícula que estic segur remourà records recents i dolorosos. No sé si estic preparat encara. No es tracta de veure-la per nassos, es tracta de si estic preparat pel mal rollo que em pot deixar després de veure-la.
Publicat per fardatxo — 16 Ago 2006, 20:07
Hi ha llibres que encara no puc llegir, perquè em fan mal. Quan estigui fort del tot, els llegiré amb afecte i tornaré a escoltar música sense que em recordin a la mateixa persona.
Perdona el català de miss Ñ, són molts anys lluny de Barcelona.
Petó
Publicat per lulamy — 16 Ago 2006, 23:09
Gràcies a tots, pensava que era estrany això de tenir "por" d'un llibre.
Lulamy, benvinguda a la part escrita! no t'amoïnis pel teu català! tot esforç és benvingut. Es indubtable que hi ha música, llibres, objectes que et fan reviure experiencies del passat, dificilment les oblidaràs, la cosa esta en mirar si es posible recordar-lo com el que son, coses del passat.
Publicat per Ignasi — 17 Ago 2006, 08:52
Ignasi, llegeix el llibre fins al final sense por. Tira sempre cap endavant sense mirar enrere. I lluita per allò que vols. Almenys no podràs dir que no ho has intentat.
Publicat per Cristina — 17 Ago 2006, 13:15
També, alguns masoquistes com ara jo, no fem res més que tornar a rellegir i a escoltar tot allò que pugui mantenir viu un record concret. I el temps, implacable igualment amb nosaltres, ens mostra que un dia ja no fa mal, ja ha perdut aquell sentit i aquell escrit o aquella música passen a tenir vida pròpia: la nostra, exclusivament.
Tota una troballa, aquesta part escrita teva. Gràcies a Lulamy, és clar.
Petó
Publicat per mad — 22 Ago 2006, 11:34
Si, ja el vaig llegint mica en mica Cristina.
Mad, jo també soc dels que es posen musica que els fa recordar moments importants de la nostra vida, amb fets que de vegades son agradables, o d'altres, desagradable. La Lulamy és una capsa de sorpreses ;).
Petó per tu també
Publicat per Ignasi — 22 Ago 2006, 12:30
