Formigues desfilen al voltant dels meus peus, traçant camins impossibles, camins que enllacen els nostres noms en una unió impossible.

Unió a l'horitzó de dos vides paral·leles. L'horitzó, el futur del mai arribar, la fi del món dels antics, una fi del mon a la que mai arribarem junts.

Placebo, placebo és estar amb tu, una forma dolça d'enganyar-me, de fer-me creure que esta tot solucionat. Estirar-me en una vall plena de rosals, respirant la dolçor d'estar amb tu, engany finit, tots dos sabem que el dia que obri els ulls m'aixequi moriré dessagnat per les punxes verdes que un dia vaig voler ignorar.