Una vegada darrera d'una altre et creues amb la mateixa gent, matí darrera matí veus al noi vestit d'americana de línies italianes sortir del tren, a la noia baixeta de cabells arrissats que veies l'any passat i als repartidors de premsa gratuïta que fa una temporada agafaves però ara ja no.

Mati darrera mati creues mirades amb la noia morena de cabell llis de St. Quirze. Mirada trista però seductora, que pensarà? que deu passar pel seu cap? Per sort, no m'han donat mai la possibilitat de llegir la ment de les desconegudes, si ja no m'entenc jo, imagina't a una altre.

Tot forma part de la teva realitat, del teus matins, dels meus matins. Matí darrera matí això no canviarà, matí darrera matí això canviarà, la gent canvia, les cares d'uns i altres passen per davant teu, com si del joc memory es tractés mires de recordar alguns per la possibilitat de que els tornis a veure. Quan tornes a veure a algun, mentalment apuntes el que et destaca aquest cop que el veus. Finalment, d'alguns ja tens tants qualificatius apuntats que mires d'imaginar-te com deu ser la vida, gairebé sempre més dolça que la teva, potser per això de que soc negatiu d'esmena.

Que seria dels matins sense vosaltres, una mena de Madrid desèrtic com el de Abre los ojos, una imatge impactant i desoladora. Aquesta nit escric perquè us torni a veure demà al matí