Ressonen els timbals dins meu, de melodia lenta i pausada es crea un ritme hipnòtic. El mon on estic s'enfosqueix, mica en mica deixo de veure el que m'envolta, sense voler em centro més en aquells timbals fins que sento unes veus que em xiuxiuegen...

Potser és el moment que trenquis els barrots que has estat creant durant aquestes setmanes, podries mirar de conèixer-les millor, qui sap, potser et sorprenen...que t'han de sorprendre, saps com acabarà, i saps com acabaràs, vols que torni a passar?... és millor quedar-se aquí amagat sense fer res?

Tot torna a girar, estàs tornant a donar voltes a les coses que no tenen importància. Dins del meu cap hi ha algun cable que s'ha deixat anar, és el moment de solucionar-ho, és el moment de deixar que les coses segueixin el seu camí, qui te pressa? jo no. Doncs deixa de voler-te enamorar i deixa't enamorar.