Fa tres anys - mesos abans de que comencés aquest blog - vam canviar de casa, a una un xic més petita que la que estem ara. Des de llavors moltes coses han canviat al meu voltant, però avui el protagonista és un: en Yoshi.

Pocs mesos desprès de que ens translladessim, me germana em va demanar si em faria res tenir un gosset per aquí casa, ella me'l venia com que em faria companyia i tal... bé, jo només vaig dir-li dos coses: si et deixen els papes endavant, però jo no cuido d'ell, no el trauré ni recolliré merdes. En aquest segon aspecte tinc tot un problema, m'és impossible agafar-ne una, fins i tot al passar pel costat i ensumar una mica l'olor, tot el que he dinat em torna... bé... no donaré més detalls. Davant la meva sopresa, els meus pares no van saber dir que no a me germana, i el gos va entrar a casa, tot xicarró semblava ben inofensiu, tampoc feia pinta d'anar a créixer gaire, però la veritat és que ara ja pesa quinze kilos i tiba amb força.

Durant tot aquest temps, com qualsevol gos, ens ha fet companyia, ens ha emprenyat, ens ha visitat al llit a les 3 de la matinada, a fet les seves necessitats aquí hi ha allà, ha tontejat amb una gosseta més petita... bé, el que qualsevol gos fa. S'ha guanyat un troset dins d'aquesta familia.

Bé, us explico tot això, perquè avui pel matí, poc abans d'aixecar-me, he tingut un somni, bé, més ben dit un malson. Somiava que era davant la porta del pis on vivíem abans, allà era jo amb en Yoshi, i de cop i volta, el yoshi, arrancava a corre allunyant-se de la porta, passava a les escales, i des d'allà és llençava per una finestreta cap el cel obert, on per sort quedava atrapat en unes cordes d'estendre la roba. Suposo que per ser poc abans de l'hora d'aixecar-me, el meu cap era conscient de que tot plegat era un somni, i he optat per obrir els ulls i mirar quant em quedava per marxar. Un cop vist que quedava un quart d'hora, he mirat de descansar una mica, i el somni no ha continuat.

Així és que avui he pensat que si us explicava tot això, era una forma de treure-m'ho de sobre, i de que mai viuria la situació pensant que era un dejà-vu.