Un matí més els ferrocarrils surten plens des de Sabadell Rambla, com sempre, no he arribat a temps de trobar seient, així que em poso al costat d'una porta, motilla sota les cames - on no molesta - i a mirar les cares de cada dia, simplement, un matí més.

Arribem a Sant Quirze, aquí puja la noieta morena, de la que un dia ja us en vaig parlar, la que seria una història maca d'explicar si jo com ella encara estigués estudiant, però que encara que sigui per portar la contraria, l'edat m'importa.

No pot ser, un cop més es deu haver aixecat poc abans d'agafar el tren, altres cops ho veus perquè dur l'esmorzar a la cartera i se'l menja només entrar al tren, però aquest cop s'ha deixat pasta de dents a la galta!

S'ho dic, no s'ho dic, s'ho dic, no s'ho dic... llàstima de no haver tingut una margarita a les mans, hagués posat fre a aquesta sessió boja d'alternatives booleanes. De mentre sona al meu iPod sona Futuresex de Mendetz... un ritme innolvidable, ràpid i intens.

Estic a punt d'arribar a la meva estació, potser seria el moment de dir-s'ho no? pobre, aquí ningú li diu res, perquè la resta ho han vist no? no seré jo que m'imagino la gent amb pasta de dents a la cara... mmm... colla de bruts, ara no penseu malament!! bé, s'ho dic, i que passi el que passi. Em trec un auricular i:
- Disculpa, tens pasta de dents a la galta
- Uhhm, Que?
(Serè idiota, ja he tornat a parlar fent el peixet, i jo que pensava que vaig oblidar com fer el peixet quan estudiava solfeig)
- Que tens pasta de dents aquí (i m'ho indico en la meva galta com si fos un mirall d'ella)
Ella es passa la mà pel lloc, però no s'ho treu.
- Encara tens
- No pot ser. Torna a gratar-se amb la mà la galta com aquell gat que es pentina el bigoti
- Encara tens, bé, la meva parada és aquesta, vagi bé.

(He escrit aquest post després de llegir aquest de la Txell que em va fer recordar aquesta situació.)