Tu vida en 65 minutos

Fa mesos que no us escric sobre cap pel·lícula, si fa no fa el mateix que no he vist cap que m'hagi motivat per escriure-hi al blog. Fins que aquest cap de setmana he vist aquesta de Maria Ripoll.
La història tracta sobre un grup d'amics que fullejant el diari descobreixen que un amic del col·legi ha mort. A partir d'aquell moment entre coincidencies i errors, la vida d'un d'ells canviarà per sempre.

En un estil similar a Cosas que nunca te dije, la peli s'endinsa en els pensaments del protagonista, en la seva vida, i en el que sent. Així també en les petites coses que fan de la seva vida una diferent.

El final és la millor forma d'acabar la història, un obre'ls ulls per tots aquells que algun cop ens hem sentit com el protagonista i del que no us ens diré res més :P



Vaig veure aquesta pel.lícula fa uns mesos i em va sobtar molt. La veritat és que no deixa indiferent a ningú. I realment tens raó. No podia acabar d´una altra manera. Jo també havia vist fa anys "Cosas que nunca te dije" i et recomano "A los que aman", també és de la Isabel Coixet.

Publicat per Cristina — 22 Gen 2007, 23:25


Afegeix un comentari







 authimage