- Tens un moment, Ignasi, saps on és el disc dur extern, aquell on tinc les imatges del discs d'ovo?
- Mmm... un moment (vaig a la calaixera, i agafo una clau, amb un clauer blanc, en ell posa Armari 4), aquesta és la clau de l'armari, no és cap dels que tenim els portàtils, estic gaire bé segur que està en el que obre aquesta clau.
El meu company agafa la clau i va a la zona dels armaris a veure si troba el que necessita.

Fa un parell de setmanes van estar reorganitzant tota la planta, així, van començar agafant un grup de companys i situant-los en un altre edifici, i als que ens van fer romandre allà, ens van anar canviant de zona en la mateixa planta, a mesura que preparaven la zona buidada.

El resultat de tot plegat va ser uns cubicles mes apretats, més gent a la planta, i com no, més sorolls, i més guarros utilitzant el lavabo. Amb tots aquests moviments, els diferents armaris que tenim van anant-se movent de lloc, però principalment, els que obrim cada dia, els dels portàtils van estar sempre localitzables.

Acaba de tornar el meu company.. o no se obrir l'armari, o aquesta clau no obre cap armari. Aquesta afirmació vam descobrir fa poc que no te gaire sentit, les claus dels armaris tenen la capacitat d'obrir armaris que no son teus però no tancar-los, ves quina gilipollada no? coses que descobreix un quan no troba el seu armari. M'aixeco, dono una volta per la planta, i efectivament l'armari 4 havia desaparegut, vam trobar el 1 i el 2, però el 4 no.

Vaig a la planta d'adalt, a veure si de casualitat ens l'havien deixat allà. La planta d'adalt és la planta dels venedors de motos, encarregats de prometre al client meravelles a baix cost, per a que després els aprenents de Deu assolim a base d'utilitzar els nostres divins poders. Res, allà no hi era.

Amb un parell de companys també preocupats per on estava l'armari 4 vam anar a on els van situar mentre feien reformes a la planta. Allà ens vam trobar amb dos operaris que s'encarreguen de situar i els hi vam demanar si savien on podia ser, i ens van dir que a la zona 11, que els acompanyessin que ara anàvem cap allà. Jo perplexe, no sabia de quina zona em parlava, a dures penes me'n recordo del nom dels edificis, com per saber que tenen zones.

Al final a la zona 11, vam trobar el nostre armari 4, al costat de l'armari 3, com sempre havien estat. La zona 11 és una mena de cementiri d'armaris, taules, llums de taules, sofas, cadires, de tot, tot arribà allà i s'amuntega sense cap ordre, com si tots aquells objectes no tinguessin mil i una històries com la que us acabo d'explicar.